Tot just acabo d’arribar, com aquell que diu,
i ja em desafies.
Vinc de l’espai de la quietud. Els silencis absoluts,
no existeixen.
Rere els silencis, al fons, la música pels mons,
l’harmonia.
Em reptes al matx en el tauler, accepto el joc,
guanya la vida.
Comencem, jo les blanques tu les negres.
No tens alternativa.
El blanc de l’escaquer contra el negre de les fúries.
L’enfrontament.
Em provoques, em defenso, et violentes i m’odies.
Creix l’auto estima.
Per un flanc m’ataques, somrius, falsa maniobra,
t’abraones.
T’estudies la celada, prems, m’agredeixes
m’acorrales.
Intueixo la meva gran jugada
fent-te escac al rei.
Amb la reina el rei cobreixes.
Segueix la partida
sempre el mateix,
contraris que s’oposen
i es neguen mútuament.
A cops sembla que guanyis, però no guanyes, perds.
Amb les peces menors fas bé el teu joc
amb les majors no pots.
I creus menjar-me.
Faig veure que no ho veig;
si fas aquesta jugada, si mates aquesta peça,
et faré escac i mat, moriràs del tot.
Has fallat. S’ha acabat la partida,
s’ha conclòs el teu joc.
Em preguntes tímidament
si vindré un altre dia,
potser tornaré a passar
però ho faré de resquitllada,
per ensenyar-te a jugar
el joc imparcial i just:
“on perdre tant s’hi val,
si guanya l’altre”.
