29 d’abril, 2009

El sistema és un drac de cent caps

Cent caps té el drac, com un de sol pensen
amb astúcia, com crear un sistema.
L’home no veu com n’és de corrupte
i el codi espiritual del poble
es desfà, no lliga ni relliga,
esclau del drac i la seva força.

L’home, seduït pel pler, la força
accepta. Dels caps no sap què pensen
més el corrent vital no relliga
pel total domini del sistema
que oprimeix la gent i el cor del poble.
Diu el drac: “et vull mort, sóc corrupte”.

Món de podriment, corrent corrupte
imposa el drac, als caps, per la força,
afeblint la voluntat del poble.
Per la lluita a la victòria! Pensen,
alçant la veu imposen el sistema.
La gent, se separa, no es relliga.

Res no avança, quan res no es relliga,
més aviat s’enfonsa al pou corrupte,
arrel esclava d’un fals sistema
corona els cent caps, prenent més força
i guerreja, i pel poder que pensen
sotmet, vexa i mata al poble.

Cal fer una passa avant, fer que el poble
elevi l’esperit que relliga,
arremetre contra els que mal pensen,
llevar la màscara del corrupte.
L’home, que té més poder i més força
que els cent caps, pot anul·lar el sistema.

Pell morta, res no afecta al sistema
s’imposa per damunt de tot poble,
li pren l’alè, li minva la força,
de matèria un feix el drac relliga
com més gros l’embalum, més corrupte,
més es rendeix, el poble, als que pensen.

Pensen els caps del drac que el sistema
no és corrupte, i ataquen el poble
que cau, car relliga sense força.

27 d’abril, 2009

Reng de pensaments

Pensament prim, inconsistent,
com un bri de palla
se’ l’endu qualsevol vent,
com fulla que cau de l’arbre
és desprèn de la ment
sense raure a cap lloc
sense lluïssor, sense esperança.

Pensament fi, sublim cabell d’or,
subtil s’enrosca i puja
per l’espiral del cor.

Pensament gruixut,
servidor de l’ego obtús
ocupa l’espai de les idees
entre l’intel·lecte i la raó.

Pensament profund
de ferma arrel i brot de casta
desfà embolics
els fins i prims apedaça i cus
mentre els gruixuts, embasta.



26 d’abril, 2009

Un sonet pel desconcert


Per un impuls desconegut sóc empès
a saciar el desig de l’intel·lecte,
saber, el coneixement m’ha de ser tramès
pel mitjà més ràpid i directe.

Al cor la temença frena tot el pes
i altera l’objecte pel subjecte
l’intel·lecte ennuvolat ja no entén res
dubte entre l’incert i el que és correcte.

L’impuls al cor és també un atribut
de l’incògnit que empeny des de l’ignot
a torns, un i altre, passen per l’embut

com la gràcil titella i el ninot,
diuen dormir, i la capsa és el taüt
com el foc ho serà pel borinot.

23 d’abril, 2009

Sant Jordi 2009

Com eren abans les coses!
Un sol home matant el drac!
Ara el monstre d’iniquitat
mata milers de pobles
alhora; i calla l’home.

Esperona el cavall! Vine!
torna ràpid a la llar
la injustícia a fet forat,
i fins i tot la donzella
és a punt de ser cruspida.

Digue’ns on et van fornir
de gallarda valentia,
d’on va eixir tan fer coratge,
d’on la força a la mà
per aferrar la ferma espasa.

Vine! Allibera’ns de tal monstre!
Som presoners de la bèstia,
els diners són el greix
que a la fera ha fet molt grossa.
Els hi hem cedit, sí, és culpa nostra.

Però si no tornes a casa,
si no rescates el tresor
que guarda la bèstia a palau
no podrem comprar la rosa
a l’estimada
ni tampoc el llibre a l’estimat.

Esperona el cavall!
Vine, Sant Jordi, si us plau!

***


He estat absent més de dos mesos i em sap greu. Per raons de no veure-hi prou clar. Ara he tornat, però haig d'anar a poc a poc.