Reflexions Nadal 2010

Desig... il·lusió... Tant s’hi val! És Nadal! “T’estimo... Abraçades... Petons... Cartes... Postals... Trucades... Intercanvi de felicitacions...”
Nadal és la festa que expressa, molta gent arreu del món, la vinguda fa uns quants segles, de l’avatar universal: “l’essència de la divinitat a encarnat humana criatura per l’evolució de la humanitat”. Crist l’anomenen i als que el segueixen, cristians. És dia de festa gran, tothom s’estima i felicita, tant qui creu com qui no creu, aquell que l’enalteix i aquell que el nega; el creient i el descregut, l’incrèdul, l’agnòstic i l’ateu, és igual, tots al voltant de la taula en faran un ritual.

És la festa que ens agermana, si més no, com a humans nascuts en el mateix planeta que al voltant del sol segueix girant. Com humans, amb la planta dels peus tocant en terra i la resta enlairada cap els cels en cerca dels confins de més enllà. La Terra és de tots, la nostra llar.
Sigui quin sigui el color de la pell: negre, grog, blanc o vermell, tots tenim una consciència per conèixer, i una sang vermella i calenta que ens fa vitals per emprendre la recerca d’allò que en diem felicitat. Però, mentrestant no arriba, ens enriquim aprenent i experimentant, segons com sigui, en cadascú, el seu esquema mental.

El goig aviat s’acaba, quan la festa haurà passat, tornarà la guerra, la indiferència, l’egoisme exacerbat, l’odi provocador de violència, l’especulador, el corrupte que depreda altre home... i així, mentre tot va trontollant, passarem un altre any. Cadascú anirà a la seva, cap cot i remugant, pensant en la injustícia que posa fre a la nostra llibertat.

El verb “amar” quasi s’ha deixat de conjugar, si el féssim servir més sovint, Nadal fòra cada dia i enriquits per la saviesa sabríem, de mena certa, què vol dir felicitat.