Cal llevar la por. Cal dir ben fort, que som una nació. Cal demostrar que encara som. Cal dir ben alt, amb coratge i gosadia, que volem decidir el que volem fer, dia a dia. Podem parlar vis-a–vis, però no, com amos i serfs. La nostra terra no la governa ni terratinents ni cacics. La nostra riquesa és la terra on vivim i el capital, els homes que del treball en treuen profit. Cal que anem plegats, fer-nos conscients, què vol dir “decidir”. Si no ho fem ara, potser no hi haurà altra millor oportunitat, i potser deixarem de ser.
Seré generós
no retallaré el cinc per cent,
tan sols el dos,
el pes del cervell, si fa o no fa,
en relació al cos.
Amb el noranta vuit per cent que en resta,
que en proporció és molt,
a veure què en feu,
ja em direu si en teniu prou.
