Ulls
clucs, respiro a fons
convido
la ment
a
visitar el cor.
La
pregona bellesa
l’adorm
en profunda son.
En el
silenci pregon
el Jo
de Debò
observa
ambdós,
llavors
percebo
la
realitat que Jo Sóc.
Obro
els ulls a l’altra
realitat
quotidiana,
ningú
m’envolta
però,
jo sé que no estic sol.
