tag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post7618636806302336864..comments2023-10-05T18:29:52.024+02:00Comments on Zenit i nadir: Apunts sobre el Karma i la Reencarnaciójoanhttp://www.blogger.com/profile/10311603693266256686noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post-56900617843412713552010-01-27T17:28:11.559+01:002010-01-27T17:28:11.559+01:00Gràcies, Montse. Segurament que aquestes anècdotes...Gràcies, Montse. Segurament que aquestes anècdotes reals, deixaran indiferent a la majoria de la gent.<br /> Són fenòmens que només les persones sensitives poden copsar i percebre. Jo en sé de similars, llums que s'encenen i s'apaguen, fins i tot amb el clic de l'interruptor. Quan s'entra en el fons de la qüestió, ja no sorprenen.joanhttps://www.blogger.com/profile/10311603693266256686noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post-40433896649785928842010-01-23T10:33:06.398+01:002010-01-23T10:33:06.398+01:00Hola de nou, Joan
Gràcies per tornar-me el coment...Hola de nou, Joan<br /><br />Gràcies per tornar-me el comentari.<br />Per concretar una mica més el tema de les experiències no racionals que, estic convençuda que en major o menor grau tothom ha experimentat, te n'explico una que la recordo com si fos ara:<br />Jo estava molt unida a la meva àvia. Eren les vacances d'estiu i feia uns quants dies que jo estava intranquil·la perquè tenia por que li passes alguna cosa a la meva àvia. Un matí de juny, jo estava dormint i vaig començar a sentir el timbre de casa que picava d'una manera exagerada. Vaig fer un salt del llit i vaig anar cap a la porta. Just quan em disposava a obrir-la, el timbre encara seguia sonant d'una forma estrepitosa. La meva sorpresa va ser majúscula quan darrere la porta, no hi havia ningú. fins i tot vaig mirar per dalt i baix de l'escala però res...ni rastre de qui feia sonar el timbre d'aquella manera tan escandalosa! Vaig decidir tornar a dormir. Just quan em torno a posar al llit, passa el mateix...el timbre es posa a sonar amb una insistència insolent. Torno a repetir el mateix procés i res, ningú a la porta. Estranyada per tot, decideixo anar a la cuina on hi havia la meva àvia, per a veure si ella ho havia sentit, també. Entro i veig que està al labavo.La porta del lavabo estava tancada. La vaig cridar i ja vaig saber que alguna cosa no anava bé. Em va contestar d'una manera molt estranya i no obria. Vaig còrrer a buscar el meu tiet perquè tirés la porta a terra. A la meva àvia li havia vingut una embòlia. Si no hagués sentit aquell soroll del timbre no sé quanta estona haguéssim trigat a treure-la d'allí.<br />Un soroll per altra banda inexplicable perquè no hi havia ningú que el fes sonar. Estic segura que el fort llaç que ens uneix va fer que el timbre m'alertés que hi havia quelcom que anava malament.<br />D'altra banda, també vaig presentir el moment precís de la seva mort. Vaig sentir un sentiment irracional de por i una gran tristesa. Estava en aquell moment amb el meu germà petit i quan vaig tornar a casa, em van dir que feia poca estona que acabava de morir.<br /><br />Montse BatallaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post-6117624528964542862010-01-03T13:01:53.871+01:002010-01-03T13:01:53.871+01:00No saps com t'agraeixo la teva visita i sobret...No saps com t'agraeixo la teva visita i sobretot el teu comentari! Quanta raó tens, quan exposes la manca d'espiritualitat en la nostra societat. Crec que se n'ha abusat massa en voler explicar-nos històries basades en mites. La finalitat sempre és la mateixa: esclavitzar el poble per tenir-lo subjecte a unes lleis, uns dogmes, unes polítiques...<br />El món de l'ànima, psique, anomenada pels grecs, n'és replè de sensacions i experiències viscudes,de forma individuals i en molts casos coincidents. Aquest món és encara una assignatura pendent.<br />Jung ja ho va dir, basant-se en les seves pròpies experiències psíquiques, però no del tot. Era i segueix sent un tema tabú. Poca gent s'atreveix, com ho has fet tu, anunciar la vívida realitat de tals experiències que se senten més que es pensen i tan difícils d'explicar. <br />Gràcies, Montsejoanhttps://www.blogger.com/profile/10311603693266256686noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post-75548267549793157732009-12-28T11:58:11.381+01:002009-12-28T11:58:11.381+01:00Hola, Joan,
M'encanta la forma que tens d'...Hola, Joan,<br /><br />M'encanta la forma que tens d'escriure que lliga perfectament amb els alts continguts reflexius. Comparteixo amb tu les idees sobre la psique i el karma.<br />Crec que en aquesta vida racional imposada per una societat que s'ha deslligat de mites i creences, la porta de l'espiritualitat encara roman entreoberta.<br />Molta gent ha tingut experiències inexplicables. Jo m'hi incloc. I precisament per haver-les viscut, m'atreveixo potser més a sentir que no pas a pensar, que la vida tal i com la concebim no acaba quan morim.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post-33344633481774611952009-11-17T09:43:12.867+01:002009-11-17T09:43:12.867+01:00Gràcies Elisabet. Els teus comentaris sempre em do...Gràcies Elisabet. Els teus comentaris sempre em donen peu a noves reflexions. <br />Quan se cerca el Jo de Debò, hom s’adona que cal desprendre’s de l’ego, de la Serp. L’oposat que no vol reconèixer la germanor en la humanitat. <br />Del Jo de Debò, ningú no se’n pot desprendre.<br />Cal preguntar-se, en el lloc correcte, qui sóc jo? La resposta pot trigar, però, amb paciència i constància, arriba sempre. <br />Una abraçadajoanhttps://www.blogger.com/profile/10311603693266256686noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7866294257718405170.post-40752872059717326142009-11-13T17:10:17.768+01:002009-11-13T17:10:17.768+01:00El vaig llegir a Relats,
Bé no cal que et digui qu...El vaig llegir a Relats,<br />Bé no cal que et digui que una altre vegada més m'ha agradat molt la descripció que en fas.<br />Una bonica impresió d'allò desconegut que per a molts es revel.la entre silencis. Sembla mentida però que quan parlem de l'home, en el fons som tots plegats, la humanitat. Una unitat.<br />Però costa desprendre's d'un mateix i posar-se en la pell de tants. Només quan les passen magres ens enfebleix el cor. Per no dir que n'hi ha que no semblen de la espècie, sorgits de ves a saber quina cultura, segueixen tradicions destructives sembrant l'odi per tot arreu.<br />una abraçada.<br />Elisabet.Elisabetnoreply@blogger.com