Jo sóc de tot ambdós

Sóc esperit, sóc matèria, sóc guerra
per la lluita en el món de llot i foc,
sóc arbre, larva, branquilló, neu, floc.
Sóc l’ésser humà, la persona que erra.

Sóc volcà, ferro, plom, diamant, desferra,
i l’humil papallona de l’enlloc,
l’ocell que vola o s’atura a poc a poc
en l’aigua, en l’aire, en l’èter i en terra.

Sóc l’esperit que la matèria engendra,
el munt que en resta un cop ja tot s’ha fos
desigs, il·lusions, pols, fang, fum i cendra,

l’esgotat temps de les eternes pors.
Sóc el que obra i tanca l’anella destra,
sóc i no sóc, de tot, de tot ambdós.