11 de setembre, 2008

La Diada

Rècula de pensaments premen la ment
imatges i preguntes el cap computa:
és Catalunya dels Catalans?
o és d’aquells, que balança en mà,
amb el fidel desnivellat
pesen els fruits de la terra,
que no els ha vist pas néixer?

Pesen i no compensen, quelcom falla.
En el plat del contrapès un munt de palla
per fer callar la propietat
amb imposada autoritat:
on és la justícia, per què s’encalla?

Tenim drets els catalans?
o som simples masovers
d’una finca annexionada
esclaus moderns sota l’influx
d’una encotillada democràcia?

És Catalunya una nació?
si ho és per què no mana,
per què no dicta l’autogovern?
Si tenim dret, pesem els nostres fruits,
bé que en sabem, no ens cal una mà aliena,
Catalunya és de mena justa i solidaria.

És Catalunya una utopia,
una entelèquia al cor d’uns quants?
Amb quina balança es pesa el sentiment?
Quin és el contrapès, sinó ignorància?
Com s’equilibra la pesada?

La balança en què jo crec
és aquella que, en el pes, no hi ha estafa.

On no hi ha amor, no hi ha vida,
Catalunya sense amor ni dignitat
ja no serà la brasa d’aquell foc viu
sinó fum que s’esvaeix, fràgil
com bombolles de sabó
que en l’aire esclaten.

Que no volem almoina,
que s’ha acabat pidolar
que la llibertat és cosa nostra;
car, quina força té l’home
que sempre demana caritat?

Ja no vull parlar de les arrels
sinó del tronc afeblit per la saba adulterada,
car sense tronc no hi ha brancam ni fullatge,
ni fruit per pesar en cap balança.

Si el poble creu que els dirigents flaquegen,
que l’home s’ha aturat i ja no és més
i l’esforç de la dona no és prou encara,
siguem nosaltres, catalans,
ambaixadors sense ambaixada,
que estrenyent-nos ben fort les mans
per a Catalunya donem la cara.

Escrivim fins fer sortir fum del teclat,
que ressonin les veus dels poetes,
que s’omplin les bústies de lletres catalanes,
que sàpiga tot el món, que Catalunya és:
una nació, un país i una pàtria.

2 comentaris:

rebaixes ha dit...

És molt sensat el que dieu. I molts lluitem en nostres blocs per una realitat que no crec arribar a veure.Però les ganes son moltes, sobre tot la llengua, per que perdre això ja és l'últim.Soc per aquí a prop no tingueu mandra i camineu que a mi també em fan mal les cames, per això camino amb les cames de cap mentres pugui... L'avi Anton.
Feu els comentaris directes sense traves. N'hi han que no el deixen per això i la opinió que marxa callada és a la llarga un que no torna.

joan ha dit...

Sobre "la Diada" rebo un comentari de Lluisba a Relatsencatalà, que el penjo tot seguit. Diu:

La resposta és simple Aquí ens guiem per la democraàcia. I democràcia vol dir que la majoria decideix. Si algú no hi està d'adord, només cal que ho digui.
Jo hi estic d'acord, amb la democràcia.
La democràcia diu: que el govern de Catalunya està bé en mans del tripartit, perquè representa la majoria social, que és d'esquerres abans que "nacionalista -nazionalista"- La majoria de Ciu ha estat una fantasia massa llarga i massa pressumptuosa, i massa arroganti masda burgesa. I massa nociva. I ha dutr el país vers el desastre. En tenim sort del nostre govern actual, d'esquerra abans que res.
Hem resolt infinitat de coses i de cosetes.
O sigui que Catalunyam, per fi, avança. Després de 23 anys d'estupidesa. Aar en diuen perplexes. Abans, jo en deia idiotes.