Cap a on anem?

Què és allò que l’home cerca tant insistentment?
Què és allò que li cal per a ser feliç?
Què és aquest impuls que l’empeny i mai no s’atura?
Què és aquest desig d’omplir el pou del coneixement?
És l’esperit o és la carn? És allò més pregon o superficial?
Per què com més s’evoluciona creix al mateix temps la corrupció i el desordre?
Per què aquest neguit, i aquesta ànsia es noten al cor i no al cap?
Per què ens cal donar un altre sentit a la vida que no sigui pels sentits?
D’on prové la insistència, què és allò que ens ho fa fer?
Per què hi ha tanta diversitat i mentre un neda en la confusió, l’altre en fuig?
Per què l’un és materialista i l’altre espiritual?
On radica la diferència? Què els fa fer diferents?
Com és que hi ha una angoixa existencial en tots i cadascun dels éssers humans?
Per què ha de ser la religió que se’n encarregui d’aquests temes?
Per què s’empeny en defensar l’existència de Déu si no se’l coneix, si no se’l ha vist mai?
És la religió l’única via per arribar a Déu, entenent per Déu allò d’on ha sorgit tot, tant el cosmos visible com l’invisible?
Pot haver-hi una mútua relació entre Déu i l’home?
Ha de passar, forçosament, per una religió organitzada i dogmàtica?
No potser per una elecció lliure, sens que calgui cap intermediari?
Si tot evoluciona per què no ho fa la religió? De què té por? Per què no explica amb més profunditat les experiències místiques i sobrenaturals?
Per què l’ésser humà és un clam constant, fent preguntes, i en rep comptades respostes, si és que en rep cap?
Què és allò que li manca a l’home, que el fa eixir de la justícia per caure en l’error?
Les activitats culturals de tota mena, poden considerar-se com un intent de “relligar-se”, en el sentit real de religió, per trobar la manera d’omplir-se de la mancança que ronda en els cors?
Pot haver-hi un nou moviment religiós que ho aglutini tot plegat?