07 de juny, 2009

Ja no puc

M'ofereixes un món més ric

una vida més plena

i ho dius mirant-te el melic.

 

Udols de llop

que sovint es disfressa

amb rostre de convicció.

 

Ja no et dono cap vot

són falses les teves promeses

doncs quan pots, mossegues.

 

Votaré pel color blanc

que s’escau a la innocència.

 

 

 

7 comentaris:

rebaixes ha dit...

Juan : Vaig rebre el poema i el vìdeo. El correu de Tinet no em funciona masa bé
..............
En quan al poema, que no us en parlava, em sembla molt encertat i veritat el que exposeu i amb l'impuls que ho dieu.
Sou un mestre...Anton.

joan ha dit...

Gràcies, Anton sé que ho dius sincerament i t'ho agraeixo de nou.
Sempre que pugui faré servir totes les eines que tingui al meu abast.
A reveure

zel ha dit...

JOan, l'he trobat senzillament preciós, m'ha robat el cor...gràcies per deixar-te conéixer! Una abraçada!

joan ha dit...

Tant punt pugui, vindré a fer-te una visita.
Gràcies pel teu comentari.

Cèlia ha dit...

Quin són els llops? què som els homes? He continuat la roda a personatges itinerants i he vingut a fer-te una visita!
I en llegir-te sobre els valors, t'he de donar tota la raó!

joan ha dit...

Gràcies Cèlia per venir fins aquí.
Els llops són tots aquells que només viuen en l'animalitat heretada.
Els homes som tots aquells que intentem desfer-nos de l'animalitat.
La distància marca el valor ètic i moral.

rebaixes ha dit...

Joan.- Els artilugis dels meus comentaris a mi em funcionen be.
Tinc altres blocs, que estan a la vora els enllaços, em sembla que ja has estat en algun o tots.
Si en quelcom puc servir-te, ja saps on soc, jo faré el mateix.Anton.