25 de juny, 2009

La crisi actual no és financera sinó de valors morals

Ja sóc vell, però encara no repapiejo tinc molt clar la diferència entre ment i cervell, tan clar com els sistemes que m’ha tocat viure en el decurs d’aquesta darrera existència del periple de la vida.
Observo el sistema basat en la ciència convencional com ensinistra l’element humà sota els principis del materialisme, on se sublima la matèria com a fet real, i que la vida no és altra cosa que cruspir i ser cruspit, tot plegat: pols i cendra.

És un altre tipus d’ensinistrament, però tan dogmàtic com aquell que ens volia fer creure en la culpabilitat de la persona i que ell tenia la clau de l’alliberament de tot error. La gent s’ho creia empassant-se mites, símbols i signes, de profund significat, com si fos el propi mal.

Dues grans formes d’executar el poder que aliena, dues maneres d’esclavitzar la ment, deixar-la plena de teories i teoremes, creences i conceptes, idees i raons per acceptar millor el sistema que se’ns proposa en contra de l’altre que quasi sempre es nega.
Tot sistema organitzat per assolir el poder material, per sobre de tot, ens fa esclaus, doncs inutilitza al màxim la capacitat de pensar, lliurament, cadascú per ell mateix.
Jo que sempre he estat un rebel, però ordenat, ja que la rebel·lia no està renyida amb l’ordre, sigui conceptual, sigui intern o extern en la persona, o sigui fins i tot universal. No crec en cap d’ambdós sistemes. Car penso i sento per mi mateix i em sento tan lliure, per haver defugit de ser esclau.

No hi ha res de pitjor que una ment ensinistrada car sempre es deu a l’ensinistrador. Una ment ensinistrada és dogmàtica per definició, és fanàtica, car defensa conceptes que han estat imposats, i els defensa sense coneixement de causa. L’ensinistrador els dicta i la gent se’ls empassa al dictat.

Diuen que la crisi és financera, però el que no diuen és que darrera els qui mouen les finances són els financers, persones amb tanta ànsia de poder que han arriscat, jugant, els diners de tot un poble integrat en la comunitat occidental, que s’anomena civilitzada. El que no diuen és que tot plegat ha estat producte d’una corrupció a gran escala. L’operació ha costat quantitat ingent de diners, però el pitjor de tot és que s’ha perdut la credibilitat en un sistema que es pretenia fos globalitzat, per ocultar les martingales, l’argúcia de l’astúcia, més que la intel·ligència i la moral de no saber distingir on són els límits d’allò estrictament legal. Ningú no té dret a traspassar la frontera de l’ètica i la moral. Ni que sigui sota la disfressa de l’impunitat.
El sistema és tan corrupte, però tan subtilment manipulat, que poca gent s’adona que l’han estafada, que el fruit del furt és un desfalc a les arques on cadascú hi havia dipositat la confiança, i que ara s’haurà de cobrir a prorrateig per cadascú de nosaltres. Em recorda aquella dita: “ser el cornut i pagar el beure”.

El pitjor encara és per arribar, si es deixa de consumir anem a la bancarrota. L’ensinistrament és total: hem d’esdevenir corruptes, assentir en la corrupció si no volem que perilli el nostre relatiu benestar, ja que ben bé es demostra que tot plegat és una jugada falaç, on fins i tot ens poden dir que nosaltres hi estàvem d’acord en aquest joc. Sigui o no, veritat.
Mentrestant el sistema ens vol fer veure que tot prové del cervell, que nosaltres ja fem prou morir en l’intent de convertir el mal que ens ataca d’arreu, sense saber d’on ve, en un bé per a la humanitat.
Així ens ho venen i nosaltres contents. Seguirem arrossegant el bagatge de la ignorància, mentre ens anem convencent que tots som uns sants.

5 comentaris:

zel ha dit...

Vell, gairebé sempre, vol dir savi. La teva ferma apreciació és de les més lúcides que he llegit darrerament. Una fortíssima abraçada, hauríem de saber dir les coses així de bé.

joan ha dit...

Gràcies, Zel. No he pogut respondre't abans ja que tenia l'ordinador a reparar.
Els pensaments flueixen ordenadament quan en la ment hi ha harmonia. Cal eixir de l'empatx que ens ha produït el sistema amb la seva visió materialista del món.
Cal retrobar-nos altra vegada, anar a la cerca d'altres opcions, per poder percebre i emetre judicis més justs i de més alt contingut.
Una abraçada de llum.

Anònim ha dit...

Hola Joan!

Enhorabona pels teus escrits. Són realment interessants. Tot i això, permet-me un parell de crítiques que pretenen ésser constructives, amb l'intent d'encoratjar-te encara més.

1) D'esclaus sempre ho hem sigut, sempre ho som i sempre ho serem. Creus que és possible mantenir un món de 7000 milions de persones, d'orígens ben diversos, sense cap mena de cardinalitat ni ordinalitat? El "sistema" és necessari, sinó més d'una bomba atòmica ens hauria caigut sobre el cap. Que és corrupte i no és perfecte? Potser sí. Però jo tinc aigua a casa, electricitat i gas. Tinc esmorzar, dinar i sopar calent a taula. Fruites i verdures de tots tipus a totes les temporades. No tinc por de sortir al carrer i que algú em robi, em mati,.... Puc viatjar a molts llocs del món. Puc comprar-me vestits. I així podria fer-te una llarga llista de les necessitats de supervivència que tot humà necessita per a viure tranquil. D'això en dius viure estafat? A mi no em van prometre pas aquest nivell de protecció quan vaig néixer.

Crec que tu vius en un petit somni que et fa anar endavant pensat que ets especial, que a partir dels teus esforços mentals has aconseguit arribar una mica més lluny que la majoria. Que només prens de l'exterior el que necessites i et sents tranquil amb la teva consciència pensant que t'aprofites menys del sistema. Però jo et considero igual que els que n'intenten treure el màxim de profit. Simplement, que els que en treuen profit no tenen consciència i moriran corcats per dins. Tu, segurament, moriràs en pau, tranquil·litat i un equilibri gairebé universal. Però no moriràs lliure en absolut. Treballes pel sistema, consumeixes pel sistema i moriràs en el sistema. I gràcies a tu, jo, que visc en les mateixes condicions, me'n podré aprofitar i a la vegada treballar perquè tu puguis tenir tot el que creus que necessites per viure dignament.

2) El segon és una petita crítica pel teu estil literari i per com esculls el teu vocabulari. Primerament dir-te que tens un vocabulari molt ric, felicitats! Però tal i com l'utilitzes a vegades es fa embafador de llegir. Hom té la tendència d'utilitzar vocabulari més enrevessat per tal de demostrar el domini de la llengua a l'hora d'escriure. Bé, doncs jo he hagut de rellegir algun parell de vegades les teves frases per entendre conceptes ben senzills. T'aconsello llegir els teus textos en veu alta per tu i així detectaràs on has d'utilitzar frases més senzilles i entenedores.

Felicitats i endavant!
Un lector anònim

joan ha dit...

Hola lector anònim!

M’agrada tot el que em dius. T’agraeixo, de tot cor, el teu comentari. I més encara per ser un desconegut. Els coneguts, molt de cops, t’ensabonen; no saps on et situen de debò.
No puc respondre’t, en aquest espai, tal com et mereixes. Em proposo fer-ho en la pàgina del bloc. Primerament per no saber qui ets, ni si tornaràs a visitar-me. Aleshores ho aprofitaré per escriure el meu parer tant per a tu, com per als altres. Ara no, però. Som a l’estiu en ple mes d’agost i cal reposar les neurones.
Si et ve de gust, et convido a primers de Setembre.
A estat un plaer
Joan

joan ha dit...

Per a l'anònim,
Si vas a la pàgina principal hi trobaràs la resposta al teu comentari. Ho he fet de la millor manera que sé.