11 d’abril, 2011

Tot temps sempre existeix

Si res no es perd
el passat ha d’existir per sempre;
si res no es perd, res no desapareix.

El futur s’alimenta del passat
pel present i el demà immediat,
tot va en una roda perfecta.

No sé com es connecten,
potser són ones que pul•lulen
en la part invisible de l’univers,
on, potser, en el forat del temps
el passat al futur empeny
per irrompre en el present.

5 comentaris:

Jaume ha dit...

Només si isolem la foscor,
podem caminar amb la llum
de l'esperança.
Jaume

Una abraçada

joan ha dit...

Amic Jaume,
Has reblat el clau. Isolar la foscor és la vera fita de l'home en aquest món. La llum de l'esperança té cura de tot.
Una abraçada

Joan Abellaneda ha dit...

Gràcies joan per visitar el meu blog i comentar-me.
jo també et felicito per aquest teu poema que fa aquesta reflexió que tant ens preocupa sobre el temps, el present, el passat, el futur...
seguim en contacte
una abraçada
joan

marina perez ha dit...

És des de la foscor més profunda quan la llum fa la seva aparició doncs el gall de la nostra consciència comença a cantar abans que surti el sol a l'alba. Necessitem aprofundir molt dins nostre igual que la llavor necessita de la foscor de la terra per poder morir i germinar al cap d'un temps com una nova planta amb saba i energia renovada. Som espirits amb cos fisic que hem crear la il·lusió del temps (passat, present i futur) per poder evolucionar i progressar dins la roda còsmica regida per la Llei de l'Atracció o de l'Amor Universal. Res existeix veritablement, ni el naixement ni la mort ni el temps i, no obstant això tot existeix alhora a la nostra ment, la poderosa eina que ens és donada per trobar l'equilibri intern entre les dues energies, la masculina i la femenina que es troben en el nostre interior, la unió entre la kundalini i la sakti. Solament llavors el nostre ego serà igual a la nostra ànima. Crec que ès meditant com podem arribar a albirar la llum més allà de l'ho aparent. Dono gràcies a la providència per haver-te conegut Joan. Marina

joan ha dit...

El teu comentari és de doble agraiment. Ja que al mateix temps que comentes, exposes ampliament un reguitzell de certeses.
En aquests moments em sento esperonat per repondre't extensament en un nou escerit.
Una abraçada