Aviat farà tres cents anys que varem deixar de ser lliures. Encara som esclaus de baules fèrries, cadenes que ens endogalen i que no hem sabut segar. Amb la falç no n’hi ha prou, ja no es pot esmolar amb més tremp, avui hem d’emprar noves eines i sobre tot cal coratge i gosadia per donar el pas definitiu i fer de la nostra terra un país lliure. Ens cal la llibertat per demostrar la certesa de la nostra identitat.
Ja n’hi ha prou de paraules i d’enfrontaments dialèctics, cal l’acció i que el món s’adoni d’una vegada qui té raó.
3 comentaris:
Magnífica reflexió Joan. Crec que només a les mans del poble es troba l'opció de triar a aquells o aquelles capaces de fer veritable politica cap a la independència. Per desgràcia crec que són molts els anys en què Catalunya està enquistada en ser presa no solament de Madrid sinó també de les seves pròpies pors i avarícies que li impedeixen tenir el coratge necessari tal i com ho va fer en Lluis Companys al proclamar al 1931la independència del nostre pais. No sé si jo ho veuré estimat Joan però m'agradaria que si algun dia arribo a tenir néts ells si puguin gaudir vivint en un país lliure de la dictadura centralista espanyola. Una abraçada.
Gràcies, Marina,
Tens més raó que un sant. M'agrada com escrius, hi ha coratge.
Una abraçada
Sense la llibertat nacional no podem anar enlloc. Coratge! Una veu per mi totalment acreditada va venir fa dos anys a Barcelona, Madrid i finalment a Sevilla, on va posar data de caducitat a aquest estat tal com el coneixem fins ara: febrer-març de 2013.
Publica un comentari a l'entrada