25 d’octubre, 2011

Germanor

Un cop a dalt
fit a fit amb la llum
no t’hi emmirallis,
has d’estar disposat
a mirar avall
i anar-hi si cal
per donar la mà
al ressagat
que s’esforça
a pujar on ets tu.



7 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

Caram Joan! el món a l'inrevés... malauradament, els que pensen que són a dalt, en mirar a baix en comptes d'allargar la mà al ressagat, el que fan és donar-li una coça al cul... encara que jo també sommio en el dia en que, per fi, les persones ens haurem humanitzat i el tracte que ens darem aleshores ens farà lliures de debò... perquè només es pot ser lliure sentint-se net d'enveges, competició, odis, gelosia, desigualtats, etc.
Salut i felicitats per condensar en tan poques paraules uns missatges tan enormes...

marina ha dit...

Hola Joan ja fa molt de temps que no em passava pel teu bloc! Vaig massa atabalada pel dia a dia i aixó no deu ser massa bó. Això de la germanor crec que es una utopia en el mon que vivim malgrat seria el millor que ens podria passar...i doncs, que podem fer? crec que l'unic que tenim a l'abast son les nostres accions i interactuar amb el nostre més proper entorn. Que siguin els nostres actes de germanor els que actuïn com a miralls envers els altres... i després que cadascú actuï segons la seva pròpia consciencia.... Una abraçada molt gran Joan.

joan ha dit...

Em sap greu respondre el teu comentari tan tard. Per deixar-te un comentari al teu bloc, és molt complicat per a mi. Així que ho faré ara per si et ve de gust tornar a visitar-me.

Tu et refereixes als que són a dalt al poderosos que amb l’acumulació de diner subjuguen a la humanitat volent-la tenir sota els seus peus. Aquests, al meu avís, no són res, no escalen res, no pugen enlloc. Són els que distorsionen la realitat, allò que és per si mateix, els que s’oposen a la vera evolució.
Els que jo dic, són precisament els altres, els que cerquen el poder en la veritat, la bellesa, la bonesa, la saviesa i l’amor en tots i cadascun dels aspectes de la natura, tant biològica, física, metafísica i psíquica o mental. D’aquests també n’hi ha que es distreuen i no miren altri que els demana per pujar.
Allò que nosaltres aprenem, cal donar-ho altri, de què ens serveix si ja ho sabem? Cal compartir el coneixement, sobre tot amb aquell que ho demana.
De tot cor

joan ha dit...

Hola, Marina

Precisament quan dius que “ ... i després que cadascú actuï segons la seva pròpia consciencia....” És això, solament això el que recomano fer. Si jo no actuo envers els altres en funció de la meva consciència, aquesta no creix i la ment no s’expandeix. En el món en que vivim, hi ha de tot, com ha estat sempre, estats de consciència difereciats entre els humans.
Els cicles de la vida són ones fluctuants, sinuoses, pugen, resten a dalt i davallen. Però no en un sentit rectilini sinó en una espiral que s’eixampla, tant si s’eleva cap a munt, com si es degrada cap avall. Els efectes son contraris en un o altre cas. Cap amunt evolucionem, cap avall ens estanquem en el fracàs.
Si ens aturem, si no fem res, si no creiem en la potencialitat enorme que nia en nosaltres, si no ho posem en pràctica, de què ens serveix?
No sé si la germanor és una utopia, el que sé, és que ajudant al proïsme un dia o altre ho sabré del cert. Si no ho practico, no ho sabré mai.
Una abraçada fraternal

Violant d'Atarca ha dit...

Hola Joan!
Vaig entendre perfectament la teva poesia. No em referia pas, com tu dius, als poderosos, sinó a la gent en general. Si tornes a llegir el comentari que et vaig deixar, te n'adonaràs. Per això esmento el fet de que si un dia ens humanitzem serà llavors quan esdevindrem lliures. Em refereixo a la llibertat que dóna el fet de ser un ésser solidari, amant del proïsme, etc, sense covar sentiments d'enveja, competició, recel, etc..
Ara, sí que es cert que en el meu bloc hi he fet escrits sobre els poderosos, sobre el sistema capitalista que només crea desigualtats i injustícia... i la creació de valors socials basats en la competència, indiferència vers l'altri, rivalitat, etc. Per tant, concloc que mentre ens regim sota aquest tipus de règims, les persones més febles i amb menys ganes de pensar en seguiran l'ètica que n'extreuen.
Salut i energia per anar fent més agradable el nostre món

Jaume ha dit...

Quan llegeixo els teus pensaments
sento bategar fort el cor,
tanco les parpelles
per escoltar-me l'ànima.

Joan, És com escalar una muntanya, la pujada costa un esforç, per arribar-hi a dalt del cim, la satisfacció és immensa,
però l'important, es la baixada per retornar al teu món. Salut i lluita

joan ha dit...

Tens tota la raó, Jaume. Si t'hi fixes bé l'home mentre toca de peus en terra el cap és allò que està més a prop del cel.