13 d’agost, 2007

PRESENTACIÓ

No sóc filòsof en tant que no tinc cap títol que ho acrediti.
No sóc poeta reconegut car no he editat mai cap poema.
Crec honestament que la filosofia és un gran ajut pel coneixement. Que la poesia eixampla el cor, i en el cor es percep altra mena de conèixer. Que el llenguatge escrit és per entendre’ns, llevat, és clar, de la parla.

Al llarg de la meva vida he filosofat, he escrit, sobretot poesia, i he parlat.

Ara m’agradaria posar a més ampli abast allò que he après, rebre comentaris, crítiques i, aprofundir en els encerts i errors que sempre, i a tothom, ens reserva la vida.

Aquest és un perfil incomplet, que es podrà ampliar a mesura de col·locar text en el bloc.
Gràcies.


L’ignorant


L’ignorant no és aquell que no sap de lletra,
és qui no vol saber i nega allò que no coneix.
L’ignorant pot ser culte i mal orientar l’intel·lecte,
com el psicòpata, que sent intel·ligent, fa ús erroni
de la intel·ligència.

Hi ha quasi analfabets, on l’àngel del llenguatge,
un peu al cor i a la ment l’altre, els omple de saviesa
i homes amb molta lletra que, amb la inflor del seu saber,
són ignorants dels principis que regeixen l’univers.
L’ignorant clou la porta que dóna
a la metafísica de l’home,
i el que li cal per apaivagar l’ànsia interna
ho cerca en la matèria racional,
allò que es creu que en l’home és primer.

L’ignorant nega sempre allò que ignora.
Nega els trets transcendents de la vida,
l’ésser íntim, superior al pensament.
L’ignorant clou la finestra de l’intel·lecte
que dóna a la consciència i se’n divorcia.

L’ignorant actua sota la pressió caòtica
de l’ego i nega la llum tot i veient la pròpia ombra.
L’ignorant fa ús del seu poder per dominar els altres,
i no en fa cas dels que es cruspeix. Ignora el bé
i aplica el mal com una causa justa.
L’ignorant, que, per un ressentiment intel·lectual,
o per un conflicte psíquic, dissocia l’ànima de la raó,
no pot conèixer la bellesa, ni sentir la bondat, ni l’amor.
L’ignorant és de dia quan més dorm.
A la nit no somnia, maquina
perpetuar els somnis produïts en la vigilia.
L’ignorant, com el pollet, ignora la possibilitat
d’altra existència fins que, de l’ou, no trenca la closca.

La ignorància és l’anestèsia que adorm a l’home feble.
L’ignorant s’exercita endormiscat en la lluita violenta,
i quan la guerra, a ell li toca la pell, baladreja,
com l’ase que brama fort i enlloc del cel el bram ressona.

Potser en la mort desperti i reconegui
que tot ha estat un malson,
car ningú és totalment ignorant,
al fons, a l’intern de tota humana criatura
albira una guspira, una espurna de saviesa.


Joan


2 comentaris:

isabel ha dit...

Amic Joan, es ben cert lo que exposes en el teu poema, he conegut persones amb un munt de titols i llicenciatures però amb animes buides de sentiments i un inmens menyspreu per els demés. Per el contrari gent amb molts pocs estudis m´han demostrat bondat de cor, sensibilitat, bones maneres i amor per tot lo que els envolta. Penso, amic meu, que avui dia es més important tenir que ser, i això em fa exposar una pregunta, a on anem?

Isabel

Tomás ha dit...

Amic Joan ; que trist deu ser s`he ignorant i no poder sentir el soroll de la Vall del Silenci i amb els ulls clucs no poder les boniques cresta de la LLena, tu amb el teu sentit de la vida estic segur que si que o sents i veus.
Felicitats Joan i endevant.

Tomás