Amic Tomàs,
t'agraeixo la resposta a l'escrit inicial del meu bloc. Estic amb tu. Et lliuro aquest poema fet l'anyo 1994, quan es va declarar un incendi al bosc.
Sortint d'Ulldemolins cap a la Llena
després les Crestes d'en Blai
darrera les ruïnes de la Venta
començo a mirar cap avall.
Desolador espectacle
tot el verd calcinat,
de negra pols i cendra té la flaira,
olor agre de bosc cremat.
Allargant fins al fons la mirada
cap al Fraguerau l'indret
tota la zona cremada,
diuen, per un llamp caigut del cel.
Natura contra natura
fenòmens sense control
plens de força desconeguda
arranquen el verd i ho vesteixen de dol.
Solitària negror silenciosa
a plena llum tot sembla fosc,
ni fulla ni ocell ni cuc ni papallona,
vida que el foc foragita
en el silenci de la mort
deixa remor de balma fonda
sense música, melodia ni acord.
D'un niu quasi tapat surt una formiga
estira les antenes i guaita el seu voltant,
res no veu, ni cosa coneguda ni amiga,
dóna mitja volta i se'n torna amagar.
Esperarà la nova primavera
amb el rebost ple, podrà seguir esperant,
qui sap si pensa tan sols en ella
o amb les noves formigues que al món vindran.
L'esperit de la terra amb nova flama
del seu intern lluirà triomfant
i el bosc regenerat amb nova saba
de bell nou un vestit verd serà l'esclat,
i la formiga animada,
i el nou ocell refilant
i tota la flora i fauna
units en un sol cant
del record que trenca l'ànima
se’n farà música celestial.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada