03 d’abril, 2008

Jo, el cuc, la papallona i la flor


Observo el cuc com s’arrossega,
com aixeca el cap mirant el cel,
guaita la flor, inassequible bellesa.
Segueix el rastre en la terra
mentre la instintiva fe
el condueix arraulir-se en un racó,
fer-se un capoll,púdic vel,
a la mirada humana, aliè.
La força activa, el dota d’ales
bellesa de colors insospitats
emprèn el vol i dalt de la flor
li ret l’essència que desava
per les núpcies de l’amor.
Lliure, a fet el cim inabastable,
efímera vida, per la llibertat mor.
Potser un altre dia tornarà a ser cuc
en un cicle nou. O potser no.