Ja hem passat gairebé l'estiu. El temps és una cosa ben curiosa, ja que ningú sap ben bé què és. L'estiu és un cicle de l'any que dividim en quatre estacions, però el temps en sap alguna cosa d'això? Pel temps no serà tot un seguit? Cada any que passa el donem com a perdut, solament el present emprenem amb il·lusió, car el futur és cosa llunyana. És el temps company de la vida? La vida s'acaba quan el temps finiex? O bé vida i temps són dues coses separades? Què vol dir, quan dic, no tinc temps? És que el temps en mi s'esgota?
De tot plegat en tornarem a parlar.
2 comentaris:
Vaig pensar que volieu estar sol per pensar. Crec que la vostra ment pot pensar fins amb xivarri.
Hem sap greu pel temps desaprofitat, res més. L'avi Anton.
A vegades quelcom s’interposa entre la voluntat i l’acció
i s’han de valorar les prioritats.
El temps no es perd, demà el tornarem a tenir
Gràcies pels teus comentaris.
Joan
Publica un comentari a l'entrada