Feix de llum, eix del cel que en terra es clava
saba, que descendint duu l’essència
de vida, foc per la natura brava,
claror pel bressol de l’experiència.
Davalla del cel blau a la mar blava
l'esperit, la còsmica consciència,
il·lumina la ment que sense trava
rep i esdevé ferma consistència.
Del centre del pit l'horitzontal s'estén,
forta abraçada cerclant l’infinit
ésser amb ésser el cor d’amor s’encén
per l’ànima reflex de l’esperit
llum arreu a l’abast de qui vol la pren.
No el veu, l’absent ni aquell que està adormit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada