08 de novembre, 2008

Transeünt

Vinc de lluny a raure aquest bell planeta
punt de l’èter amb l’univers conjunt
natura viva de toc quasi perfecte
vinc aprendre com simple transeünt
car d’errors a l’esquena en duc un munt.

Com arreu, l’enigma s’escola en la mort,
sóc un viu element transitori
carregat de por, temença i desconhort,
frec a frec amb l’impuls vibratori
gira el món en un eix il·lusori.

Segles i segles el viatge perdura
esgarrapant els límits a l’abast
ignorant si hi ha fi en l’aventura,
laberint, en cada existir fer-ne un tast
per llevar de la vida pes i llast.

Vinc de lluny pel meu grat i no per força
car d’on sóc allà ningú s’explota
per molt que visqui en l’ensota.

4 comentaris:

Montse...Arare ha dit...

Bon dia, tarda o nit, Joan.
Gràcies per visitar el meu blog. Espero que hi tornis sempre que ho desitgis, pretenc que sigui un espai on ningú s'hi senti mai com un intrús.

Si m'ho permets, tornaré sovint per llegir-te!

joan ha dit...

El meu blog és casa teva. Entra-hi, posat còmode, llegeix i si us plau, comenta. Benvinguda

Elisabet ha dit...

Benvolgut Joan,
Finalment he passat per aquí fent una "passejada".T'he de dir que la tasca que has iniciat em sembla molt constructiva i tant de bo s'hi aproximin totes aquelles persones que comparteixen el mateix esperit.

Rep les meves salutacions mes cordials.
Elisabet

joan ha dit...

Hi ha coses que no depenen del tot de nosaltres. Si que és cert que intento posar una llavor per tant d'apropar-nos tots aquells que ens sentim allunyats del sistema que ens obliga acceptar normes de conducta que no van d'acord a la manera de pensar i sentir nostre.
M'agradaria que aquells que s’hi senten estranys, es manifestessin. Que és costós? Ja ho sé, però em donaria per satisfet si aquesta llavor dones fruit, algun dia.

Gràcies, benvolguda Elisabet