21 d’abril, 2010

Missiva a Sant Jordi Any 2010

No em sap greu si tan sols has estat un mite, doncs en la ment i en el cor de la gent hi és present la teva imatge vívida. L’amor impulsa, la ment empeny i l’emblema es fa vida i allò que era una idea esdevé realitat punyent.

Tot un poble no erra, ets perfecta realitat emmotllada en el pregon sentiment de la gent que t’estima. Per l’amor i la paraula, símbols de la rosa i el llibre, s’uneix la nació, tothom amb tothom s’agermana, tot en tot reviu, festa que ens encomana coratge i a seguir endavant ens convida.

Voldria anar més enllà d’aquest dia, prendre’t com realitat certa i dir-te que l’amor i l’amistat hauria de ser punt i seguit i no un punt i apart. Hauria de convertir-se en una família gran, digne de ser lliure i poder escollir allò que creu que més li convé a una gran família.

Ves, doncs enllà la frontera i digues-los-hi que l’ambient que aquí es respira no pot ser imprès en cap llibre, l’essència no pot ser captada per cap estri ni mecanisme fet per la mà humana. Sí, sí, ja ho sé que és una utopia, però deixem seguir. Com t’ho vas fer per vèncer el drac? Sí, sí, ja entenc que eren altres temps. Però encara ara, hi ha un drac llunyà que treu fum per les narius i per la boca brama. Tu, expert en qüestions d’amor i justícia, voldries ser el nostre ambaixador? No, no cal cota de malla, ni cuirassa, ni llança, ni espasa, es tracta de lliurar-los-hi un llibre nou, el de la constitució que ens fa de dret una família agermanada. No hi figura el mot “corrupció” ni d’altres “martingales”, és l’únic llibre que, de debò, anul·la tots els altres. Sí, sí, que saben llegir, però mal interpreten la paraula. Els hi has de dir que no hi ha volta enrere, així, directe, que el poble ho ha decidit en plena festa catalana.

Ves, parla, que allò que mai no fou pugui ser ara, que res no caigui dins del pou per manca d’esperança. Ves i torna aviat, el poble et reclama per donar el llibre a l’amat, i la rosa a l'estimada.

Anirem al Parlament, aquell que fou pioner en l’Europa arcana, i amb el llibre a la mà direm la gran paraula: lliure! I la llibertat entrarà en cada casa. Altre cop haurem estat capdavanters d’un nou paradigma, pioners una altra vegada.

Ves, que res no ennuvoli les idees, no temis res, el drac no és fer, només brama.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Bon dia de Sant Jordi.
Tots som Jordi`, Caldria però aixecar la boira de la desidia que no ens permet veure el drac.
Una abraçada

joan ha dit...

Bon dia Agustí, et responc aquí
ja que en el teu bloc no és possible,
no hi ha cap perfil
tot tu restes invisible.

S'hauria de fer tanta cosa! Però el sistema ens té prou ocupats per que no tinguem massa temps per pensar i així "escampar la boira de la desídia"
Gràcies Agustí