08 de juliol, 2010

El que compte no és el pes, sinó el coratge

Cal llevar la por. Cal dir ben fort, que som una nació. Cal demostrar que encara som. Cal dir ben alt, amb coratge i gosadia, que volem decidir el que volem fer, dia a dia. Podem parlar vis-a–vis, però no, com amos i serfs. La nostra terra no la governa ni terratinents ni cacics. La nostra riquesa és la terra on vivim i el capital, els homes que del treball en treuen profit. Cal que anem plegats, fer-nos conscients, què vol dir “decidir”. Si no ho fem ara, potser no hi haurà altra millor oportunitat, i potser deixarem de ser.



Seré generós

no retallaré el cinc per cent,

tan sols el dos,

el pes del cervell, si fa o no fa,

en relació al cos.


Amb el noranta vuit per cent que en resta,

que en proporció és molt,

a veure què en feu,

ja em direu si en teniu prou.


8 comentaris:

Xevidom ha dit...

Hola Joan,

Un escrit molt encertat. I tant que cal lluitar! M'agrada molt el títol, a més.
Jo sento Catalunya com un país propi,, una nació. De política no hi entenc o millor dit no m'agrada entendre-hi ( a la vista està com està el tema en general). Lo meu és un sentiment poderós, una realitat acumulada en el transcurs dels segles.
Montse Batalla

zel ha dit...

Joan, tens tanta, tanta raó, cal fer el pas d'una vegada per totes, ara o mai, però...però...fa tant temps que ho reclamem, i si no som molts...

abraçada de vacances!

Jaume PATUEL ha dit...

L'escrit convé tenir-lo en compte per tal de poder ser més conscient de la situació actual i fer el millor possible per aconseguir la nostra fita.
Felicitats i bones vacances, Joan.

joan ha dit...

Montse, comparteixo el teu sentiment car és el mateix que em motiva escriure. Potser no hem sabut exigir el perfil de les persones que haurien de governar-nos. Potser ara és el moment.

joan ha dit...

Zel, com més serem millor. Però si no hi som tots, potser no cal. Mentre en siguem prou. És a dir els justs amb el compromís seriós de recolzar el procés que, a partir d'aquest moment, s'enceta.
Que no hi hagi volta enrere, de nosaltres depèn.

joan ha dit...

Gràcies, Jaume, pel teu comentari. Només si en prenem consciència podrem assolir la fita. Que no sigui flor d'un dia, sinó la flaira d'un dia rere l'altre.
Bones vacances

Vicenç Ambrós ha dit...

Autòmats al servei d'una massa anomenada sistema... M'ha semblat, d'entrada, molt enginyós, Joan! Et felicito de veritat per haver plantejat una comparativa tan encertada. I et dono les gràcies per la reflexió: crec que ja és hora de plantejar-nos-la i tenir-la present. Ara, més que mai, toca fer valer el 2 + el 98 per cent! Una abraçada, company!

Anònim ha dit...

Molt bon escrit Joan. Ara és el moment de dir les coses pel seu nom. De no callar, ni cedir el que és nostre. Ara tenim una bona oportunitat per aconseguir recuperar tot el que ens han pres. Cal lluitar, anar pel que ens pertany i no deixar que ens manipulin més.
(Per cert corren rumors de que el consell de garanties estatutàries, en resposta a PP i CS ha contestat que la petició de un referèndum d’autodeterminació no entra al estatut) Espero i desitjo que no se’n surtin amb la seva.
Una forta abraçada
Montserrat