06 d’octubre, 2011

Ambdues ribes

Oblidant que dormia
he caigut a una riba
de la vida.
Quan desperti
estaré somniant
en l’altra riba.



2 comentaris:

marina perez ha dit...

Dormir (morir), somiar (viure) i
despertar a la immortalitat.
La vida és com un joc de nens
en la qual res és el que sembla.
Realitat i fantasia es superposen.
Poder creuar amb èxit el riu de la vida
pressuposa saber dilucidar
el real de l'irreal;
abandonar l'ego;
actuar amb desapego;
deixar-se portar per la veu interior
que clama des del més profund la
veritat del teu ésser: esperit pur
que ha de retornar de la dualitat
a la Unitat en constant aprenentatge.
Vida i Mort. Mort i Vida.
Només la Consciència Desperta
ens farà lliures de la Roda Còsmica.
Les dues ribas del riu són la il·lusió
en la qual estem immersos.
L'única cosa real és la energia vital
que flueix sense parar.
No bloquegem aquesta energia amb la nostra
inconsciencia i la Llum s'expandirà.

joan ha dit...

Marina, com sempre els teus comentaris sóc encertats. És cert, només desprenent-nos dels cossos ficticis arribarem a l'U.
Una abraçada