02 febrer, 2012

El Pont

Immers en el corrent del riu
talment com el curs de la vida
l’home, dreçant el cos, no hi neda,
en la llera hi diposita,
penes, odi, alegries,
 violència i ressentiment
i un bri d’amor, mescla incongruent.

El decurs de les aigües s’alteren,
es desenfrenen, mal i bé es multipliquen
amb alternança frenètica.

Cal ser pont, posar un peu a cada riba
guaitar com el corrent davalla,
arrossegant la impura deixalla
que l’home, ell mateix es fabrica.

1 comentari:

ANA ha dit...

Acabo de leer tu poesia El Pont y me ha gustado mucho.Cuanta sensibilidad y profundidad!Abrazo ANA.