El Pont

Immers en el corrent del riu

talment com el curs de la vida

l’home, dreçant el cos, no hi neda,

en la llera hi diposita,

penes, odi, alegries,

 violència i ressentiment

i un bri d’amor, mescla incongruent.

El decurs de les aigües s’alteren,

es desenfrenen, mal i bé es multipliquen

amb alternança frenètica.

Cal ser pont, posar un peu a cada riba

guaitar com el corrent davalla,

arrossegant la impura deixalla

que l’home, ell mateix es fabrica.