Immers en el corrent del riu
talment com el curs de la vida
l’home, dreçant el cos, no hi neda,
en la llera hi diposita,
penes, odi, alegries,
violència i ressentiment
i un bri d’amor, mescla incongruent.
El decurs de les aigües s’alteren,
es desenfrenen, mal i bé es multipliquen
amb alternança frenètica.
Cal ser pont, posar un peu a cada riba
guaitar com el corrent davalla,
arrossegant la impura deixalla
que l’home, ell mateix es fabrica.
1 comentari:
Acabo de leer tu poesia El Pont y me ha gustado mucho.Cuanta sensibilidad y profundidad!Abrazo ANA.
Publica un comentari a l'entrada