Hem heretat la terra, l’arbre, la ciència,
però l’home ignora que, en l’arbre,
la Serp hi anava inclosa.
però l’home ignora que, en l’arbre,
la Serp hi anava inclosa.
Comentaris sobre La Serp:
"És una obra que planteja les preguntes profundes que sobre l’home i el sentit de la vida ens fem tots..."
"El lector només s’haurà de deixar seduir per les reflexions contingudes a "LA SERP" per experimentar en primera persona una percepció més mística de la vida".
Carles Torras. Periodista
"Cal destacar frases innovadores, pensades a consciència. Reflexions que fan pensar. Com els pensaments resumits en lletra cursiva i en vers".
"L’autor ens sorprèn amb una narració ambiciosa, fruit del treball que s’inicià a la literatura escrivint poemes de diferent contingut. Talment un recull dels seus pensaments plasmats al llarg del temps."
Joan Marcè. Enginyer
"Només una incògnita es manté al llarg del relat. Una gran incògnita que ens perfora.Tan poderosa que pren tot el protagonisme i s’instal·la amb gran i desafiadora imatge a la portada..."
"No és només Matèria, sinó que té la seva força en el món intern, en l’ànima, en allò que és diví".
"Allò que dóna al món la seva cara sinistra i que tots reconeixem en el nostre interior..."
"Una essència que resta present i inexplorada."
"No és només Matèria, sinó que té la seva força en el món intern, en l’ànima, en allò que és diví".
"Allò que dóna al món la seva cara sinistra i que tots reconeixem en el nostre interior..."
"Una essència que resta present i inexplorada."
Sergi Torras. Psicòleg
"En aquest llibre es posa de manifest l’autèntica naturalesa de l’home. Aquell home que neix amb tota la potència divina, tal qual, sense res que cobreixi la seva "pell", sense llast, tot puresa. I com a mida que va caminant s’adorm davant l’autenticitat i la realitat i a la vegada se li desperta aquell "ego" raquític i maliciós. La Serp és qui posa tota aquesta falsa collita en el camí, la Serp posa els ulls, als ulls, que priven a l’home de veure-hi clar i de donar-se compte, d’observar la magnífica realitat per la que hem estat creats."
Maria Bonafont. Poeta
Instantània de la presentació a L'Ateneu Barcelonès. Desembre 2007Maria Bonafont-Joan Estruch-Amàlia Sanchís
poeta- autor- editora
2 comentaris:
Et dono les gràcies Joan. Gràcies per haver-hi tingut la inmensa sort d'haver-te conegut i donar-me les dades del teu blog. Estic totalment d'acord amb tot lo que dius. L'ego del essèr humá corrent es l'amo ja que hi depenen d'ell conscient o incoscientmen; i del que es tracta per poder progresar i evolucionar es del despertar de la cònsciencia per que sigui aquesta qui mani al ego. L'ego ha de ser al nostre sirvent doncs es necessari però mai ha de ser l'amo ja que això ha donat pas a les grans calamitats de la humanitat. Només quan siguim conscients hi serem nosaltres els amos de la nostra vida i portarem les regnes del nostre destí. D'altra part el concepte de la serp ha estat molt desnostat car també s'identifica amb la Kundalini la energia femenina o foc de l'espirit que ascendeix per la nostra columna vertebral per arribar a la corona o Siva i així trascendir la realitat aparent i poder conecta-nos amb la Consciència Real. D'altra part em sembla que va ser així com vaig poder tenir el regal de les meves regresions i sempre tenim el domini del meu ego. Una abraçada de tot cor. Marina
Tot el que dius és ben cert. Però caldria afeigir que sense el sentit dual de les coses no podriem evolucionar, restariem sempre ignorants. Així que l'ego ens cal per adonar-nos del Jo Superior. Ens cal per controlar-lo.
Gràcies, Marina pel teu comentari
Una abraçada de pau
Publica un comentari a l'entrada