11 de maig, 2009

Sóc una peça només

Si en néixer en aquesta esfera terrenca
ho faig per una secreta intenció,
jo no sóc sol, la idea temorenca
de la solitud, és pura ficció.

Sóc peça d’una roda que no es trenca
engranant vides d’igual condició
plegada amb altres rodes, tremolenca
formo part d’allò que hom diu creació.

Gira la bola i res no l’atura
vivint arreu i enlloc passo l’estona
i com jo, ho fa tota criatura.

Tot just la peça engrana, funciona
mar i terra, tota l’obra madura,
així l’aigua pel vent feta ona.

1 comentari:

rebaixes ha dit...

Teniu la virtut de fer-me pensar quan us llegeixo...Sou admirable.
Que els problemes que em dieu no us mortifiquin massa, és el meu deig. Anton.