La mà endintre
del cel l’estel recerca
l’univers brama.
**
El buit ressona
de la llunyana gorja
qui parla a l’eco?
**
Cau poca pluja
cruixir de terra seca
la mar es mulla.
**
reals els somnis
vida dellà l’arcada
on res dormita.
**
Fulla de l’arbre
que a la branca et sents viva
per què tremoles?
**
L’hora s’atura
abís que el temps perfora
dins hi ha una estrella.
**
Alè invisible
la natura embolcalla
L’ego despulla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Fabulosos aquests haikús.
M'ha agradat sobretot el darrer:
Alè invisible
la natura embolcalla
L’ego despulla.
T'he 'descobert' arrel d'un comentari molt interessant que has deixar al laberint de les idees. Moltes gràcies!!
Seguiré llegint els teus poemes i les teves reflexions.
Cristina, vas venir al meu blog, vas fer-me'n un comentari i jo no vaig donar-te'n les gràcies.
Disculpa'm! Em costa entendre el llenguatge i funcionament del blog.
Gràcies Cristina!
Publica un comentari a l'entrada