25 de març, 2008

No fa massa temps que vaig descobrir Haiku. Poema profund d’aparent simplicitat.

La mà endintre
del cel l’estel recerca
l’univers brama.

**

El buit ressona
de la llunyana gorja
qui parla a l’eco?

**

Cau poca pluja
cruixir de terra seca
la mar es mulla.

**

reals els somnis
vida dellà l’arcada
on res dormita.

**

Fulla de l’arbre
que a la branca et sents viva
per què tremoles?

**

L’hora s’atura
abís que el temps perfora
dins hi ha una estrella.

**

Alè invisible
la natura embolcalla
L’ego despulla.

2 comentaris:

Cristina ha dit...

Fabulosos aquests haikús.
M'ha agradat sobretot el darrer:
Alè invisible
la natura embolcalla
L’ego despulla.

T'he 'descobert' arrel d'un comentari molt interessant que has deixar al laberint de les idees. Moltes gràcies!!

Seguiré llegint els teus poemes i les teves reflexions.

joan ha dit...

Cristina, vas venir al meu blog, vas fer-me'n un comentari i jo no vaig donar-te'n les gràcies.
Disculpa'm! Em costa entendre el llenguatge i funcionament del blog.

Gràcies Cristina!