Feta de sòlides parets, damunt la terra,
la casa resisteix les embranzides del foc i del vent.
Els homes, conreant la vinya, el blat i l’olivera
amb l’aixada a la mà, la falç i la rella,
defensaven el tros contra la bèstia inclement.
Els temps han canviat, i les cases,
i els segadors i les eines.
S’ha especulat amb la terra, ara quasi erma.
Tot sembla fals, decorat fictici de cartró pedra,
envans de llauna, personatges sense actor
i sense mestre.
La sang bull, prem les venes
dels que saben que encara no és enllestida la feina.
Hem estat envaïts, sí! I assetjats!
Però cal encara rompre grillons i cadenes,
d’obsolet mètode, que ens subjecten.
Els defensors de la terra no s’adonen de l’altre sistema,
teranyina que s’escampa, ens atrapa
oferint-nos llibertat i en som esclaus,
car ens hi sentim lliures. Llibertat barata,
camuflada en un fals benestar que és altra mena d’esclavatge.
Pou de corrupció on molts dels nostres hi beuen.
De res no serveix la queixa, ni l’odi ni el ressentiment,
fins i tot ho saben els espantaocells,
aquells ninots de palla, d’altra contrada,
que inciten els seus contra la nostra gent
que ressentida es queixa i mentrestant
no veu com els ninots engreixen la roda del poder.
El sistema és el monstre que ens sedueix,
atia el foc i crea fantasmes a la ment.
Qui podrà abolir les hipoteques
forma d’esclavatge modern?
Quin poder podrà bastir de moral la terra?
La nostra eina és la voluntat de seguir sent,
si hi ha parets enrunades, aixequem-les!
Cal nova embranzida en cerca de l’ideal comú,
definir: “què vol dir Catalunya per a cadascú”.
Cal tibar la corda, que uneix al poble,
tots plegats com un sol home,
si tothom tiba cap allà on vol,
s’esmerça tota l’energia, just al punt,
on res de lloc no es mou.
Cal sargir el teixit esclarissat, per raons que poc s’entenen,
De res no serveix la queixa, ni l’odi ni el ressentiment,
fins i tot ho saben els espantaocells,
aquells ninots de palla, d’altra contrada,
que inciten els seus contra la nostra gent
que ressentida es queixa i mentrestant
no veu com els ninots engreixen la roda del poder.
El sistema és el monstre que ens sedueix,
atia el foc i crea fantasmes a la ment.
Qui podrà abolir les hipoteques
forma d’esclavatge modern?
Quin poder podrà bastir de moral la terra?
La nostra eina és la voluntat de seguir sent,
si hi ha parets enrunades, aixequem-les!
Cal nova embranzida en cerca de l’ideal comú,
definir: “què vol dir Catalunya per a cadascú”.
Cal tibar la corda, que uneix al poble,
tots plegats com un sol home,
si tothom tiba cap allà on vol,
s’esmerça tota l’energia, just al punt,
on res de lloc no es mou.
Cal sargir el teixit esclarissat, per raons que poc s’entenen,
prendre el fil, treballar, car el que fou,
i és encara, també sigui demà. Cal ensenyar
estimar Catalunya. Allò que uneix a la gent
no és la llengua solament.
Cal prendre consciència sana, no n’hi ha prou
amb el crit d’enaltiment, de voler una terra singular,
car, el món que ens envolta és ample, i ben plural.
Quo vadis Catalunya? Cap a on anem catalans?
Joan
i és encara, també sigui demà. Cal ensenyar
estimar Catalunya. Allò que uneix a la gent
no és la llengua solament.
Cal prendre consciència sana, no n’hi ha prou
amb el crit d’enaltiment, de voler una terra singular,
car, el món que ens envolta és ample, i ben plural.
Quo vadis Catalunya? Cap a on anem catalans?
Joan
11 de Setembre del 2007
1 comentari:
Quo vadis Catalunya? Amic Joan, a on els catalans ho permetin als politics que nomès es preocupen dels seus interessos de partit...o de butxaca o poder¡ I aquells ciutadans per els quals es més important el seu propi benestar i el del seu calaix.
Quan dic a on anem? Em refereixo per soposat a la societat¡ La humanitat segueix el seu curs amb alts i baixos, nomès cal llegir una mica d´historia. La societat actual està malalta de materialisme,consumisme estupid, competitivitat brutal, i en un moment donat ens esclatarà als nassos¡¡ La vida sempre passa factura. Per sort encara hi han moltes persones, més de les que ens pensem, amb bona voluntat, compromeses en procurar un mon millor. S´han de recuperar alguns valors ( no els carques dels capellans¡), la filosofia de l´esforç, del treball honrat, el compromís, el sentit de la responsabilitat, i sobretot l´amor al proïsme i a tota cosa viva, sigui animal,vegetal o mineral!!
Isabel
Publica un comentari a l'entrada