L’economia ha esclatat com un globus malforjat.
Deien que tots podíem ser rics i ens hem quedat sense un ral.
I si tot hagués estat provocat? La gent es queixa,
el diner ha entrar en sequera i no s’hi val.
Davant una crisi tan fera, hi haurà algú beneficiat?
L’interrogant és un dubte, fins i tot és un mal.
Si hi ha un poder que s’alimenta de la gent que arruïna,
podem dir-ne: un benefactor social?
No és això el consumisme, som lliures o en som esclaus
de la manca d’escrúpols del ferotge capital?
Famílies a la misèria, creient en el sistema de benestar
es troben humiliades pel corrupte immoral.
La joventut, destarotada, també esclata i espera fer-se gran,
destapar la botella, ja té l’edat, embriagar-se, ara, és natural!
Joventut, consciència poc formada per a la vida crua i dura,
tan sols ensinistrada pel reglament oficial.
Quin rendiment se’n traurà a la inversió feta
si després no troben feina? Tot és un garbuix fenomenal.
Un peix que es mossega la cua, i no val tallar-li el cap.
Caldrà desfer la troca dels embolics dels sistema legal.
Som éssers humans amb valors interns que clamen
reconeixença. Si perdem bous i esquelles, serà fatal.
Cal reeducar a professors, pares, mestres, ensenyants
i fer nous textos per educar els infants, tal com cal.
Que no només del diner viu l’home, cal per viure, sí, aquell
que ens convé per no perdre el temps en futileses: això és cabdal!
Resteu en pau! Bon Nadal!
