Desig... il·lusió... Tant s’hi val! És Nadal! “T’estimo... Abraçades... Petons... Cartes... Postals... Trucades... Intercanvi de felicitacions...”
Nadal és la festa que expressa, molta gent arreu del món, la vinguda fa uns quants segles, de l’avatar universal: “l’essència de la divinitat a encarnat humana criatura per l’evolució de la humanitat”. Crist l’anomenen i als que el segueixen, cristians. És dia de festa gran, tothom s’estima i felicita, tant qui creu com qui no creu, aquell que l’enalteix i aquell que el nega; el creient i el descregut, l’incrèdul, l’agnòstic i l’ateu, és igual, tots al voltant de la taula en faran un ritual.
És la festa que ens agermana, si més no, com a humans nascuts en el mateix planeta que al voltant del sol segueix girant. Com humans, amb la planta dels peus tocant en terra i la resta enlairada cap els cels en cerca dels confins de més enllà. La Terra és de tots, la nostra llar.
Sigui quin sigui el color de la pell: negre, grog, blanc o vermell, tots tenim una consciència per conèixer, i una sang vermella i calenta que ens fa vitals per emprendre la recerca d’allò que en diem felicitat. Però, mentrestant no arriba, ens enriquim aprenent i experimentant, segons com sigui, en cadascú, el seu esquema mental.
El goig aviat s’acaba, quan la festa haurà passat, tornarà la guerra, la indiferència, l’egoisme exacerbat, l’odi provocador de violència, l’especulador, el corrupte que depreda altre home... i així, mentre tot va trontollant, passarem un altre any. Cadascú anirà a la seva, cap cot i remugant, pensant en la injustícia que posa fre a la nostra llibertat.
El verb “amar” quasi s’ha deixat de conjugar, si el féssim servir més sovint, Nadal fòra cada dia i enriquits per la saviesa sabríem, de mena certa, què vol dir felicitat.
24 de desembre, 2010
20 d’octubre, 2010
És més la brossa que el fruit?
Endreçant el rebost de la consciència
he llevat la pols de les idees
que amb raó, o sens llum ni ciència
moren com fallides odissees.
El tràfec de la pensa no és prou hàbil
car, malbarata eons de pensaments,
imatges, paraules, que en un feix fràgil
s’esvaeix en forma de sentiments.
On és de l’univers l’economia
que el bo deixa morir en un racó,
esmerça un munt de subtil energia
per sorgir una sola reflexió.
No serà que, en tot, la gran majoria
és feble, com l’home covard i dèbil
que sols es mou a cops d’evolució?
12 de setembre, 2010
Transmutació
Transmutar plom en or
és fondre la tenebra
que es transformi en llum
en el gresol de l'amor.
08 de juliol, 2010
El que compte no és el pes, sinó el coratge
Cal llevar la por. Cal dir ben fort, que som una nació. Cal demostrar que encara som. Cal dir ben alt, amb coratge i gosadia, que volem decidir el que volem fer, dia a dia. Podem parlar vis-a–vis, però no, com amos i serfs. La nostra terra no la governa ni terratinents ni cacics. La nostra riquesa és la terra on vivim i el capital, els homes que del treball en treuen profit. Cal que anem plegats, fer-nos conscients, què vol dir “decidir”. Si no ho fem ara, potser no hi haurà altra millor oportunitat, i potser deixarem de ser.
Seré generós
no retallaré el cinc per cent,
tan sols el dos,
el pes del cervell, si fa o no fa,
en relació al cos.
Amb el noranta vuit per cent que en resta,
que en proporció és molt,
a veure què en feu,
ja em direu si en teniu prou.
06 de juny, 2010
DEL PODER - DEL SISTEMA
EL PODER:
No tenim altra perspectiva que el present. Només podem preguntar-nos: Què som? Del passat res en sabem i del futur, encara, menys. La cultura s'acumula, pels llibres sagrats s'hereta la saviesa i els científics diuen que, per la ciència podem conèixer els nostres orígens ancestrals. On és la veritat? Si hem estat creats de l'energia més pura més tènue i subtil, som éssers espirituals. Si descendim del mico, del protozous i l'ameba, som hereus d'un procés biològic-material, és a dir, provenim de la matèria densa.
Si podéssim traçar una línia del remot passat fins el futur llunyà, sabríem del projecte home, com i perquè ha estat dissenyat. La historia guarda part de la memòria, déus, àngels, mites, una mescla d'éssers espirituals i humans, ens parlen d'uns móns desapareguts, i ara l'home actual es pregunta: Què Sóc?
Cadascú, a nivell individual té la resposta, si pensa, reflexiona, medita o resa, la trobarà dins seu. Tota mena de veritat ha de partir de teories humanes, ni els déus ni els àngels saben escriure. Els homes que les han escrites, ha estat mitjançant la intel·ligència o la intuïció, facultat aquesta que hom percep les coses sense que calgui conèixer-les.
Reflexiono, medito i intueixo, Cosmos, mostra l'ordre a l'univers i com tot gravita sota un model o unes lleis. On hi ha ordre hi ha construcció, construir i crear equival al mateix. Guaito l'univers compost d'eons d'estels, mirant el cel, perdo el pensament entremig d'ells i el sentiment percep la meravella plasmada i un salt al cor em diu que no hi ha criatura viva, que sigui capaç d'extasiar-se i gaudir de semblant espiritual i poètic paisatge. En aquest estat, tot és bondat, bellesa i veritat. Qui no és capaç de conèixer-ho així, per a ell l'univers és quelcom, inert o inexistent.
Caos, contrari a Cosmos, és desordre, atzar, sense lleis.
L'home és un univers en miniatura. Res resta quiet, la vida es mou, tot vibra. Segons l'evolució tot camina cap un punt de perfecció.
Just en néixer, ja encetem tot seguit el camí de retorn d'on hem sortit. Venir per tornar, altra vegada allà. El cercle de la vida no té principi ni fi, doncs cada punt és l'entrada i cada punt la sortida. D'on venim abans i on anirem desprès, és la incògnita oculta en la dimensió del temps. Si tornem a entrar, hem de fer-ho per allà on hem sortit, pel mateix lloc.
La vida, doncs, no és una línia que va d'un infinit passat perdut fins a l'avenir infinit desconegut. La vida és un cercle una anella, que tanca en ella mateixa, l'Alfa i l’Omega. Dedueixo fàcilment que en l'anella gravita l'energia de llum creadora que és una, i va de la banda subtil a la banda densa; de l'espiritualitat a la densitat de la matèria. Energia que com més subtil, més vibra.
L'home és un compost d'esperit i matèria, d'aquesta, n'és el cos. L'esperit és llum, i no pot conviure directament amb la densitat cega. L'esperit es projecta ell mateix i l'ànima, al cos físic, neix. L'ésser humà és: Esperit - Cos - Ànima.
L'ànima, és l'aparell psíquic, això que avui estudia la ciència de la psicologia. Voluntat, intel·ligència i un poder per obrar i dominar la naturalesa dels móns inferiors, l'animalitat tant interna com externa. L'ànima, però, provoca reacció en la matèria, que es queixa i respon, és una mena d'intrús, se la mira de reüll, no fos cas que li alteri el seu sistema d'existència. Aquesta reacció, l'anomenem mal. I és el mal extern a nosaltres.
A l'ànima, es projecta l'amor, el més pur dels sentiments. L'amor no es cap poder que s'imposa per la força. L'amor és tant subtil, que tant sols invocant-lo actua, formant una barrera on l'ego no podent-la traspassar, es fa enrera.
L'home per saber del bé i del mal ha de prendre del fruit de l'arbre de la ciència del coneixement, tant per conèixer el món extern, com per conèixer-se ell mateix.
L'home fins que no ha tingut accés al dret d'escollir els seus representants de govern, no ha estat un xic lliure. En el passat, l'home a estat esclau d'institucions i estaments, organitzacions, estructures, comunitats, de tot ordre, polítiques, religioses i socials, en un principi, legals, però desprès a mesura que la corba arriba a la cresta, davallant es degenera, i l'home que no ha sabut fer-se lliure ell mateix, la davallada l'arrossega.
L'ego, és el mal intern que utilitza els contraris oposats, per influir en l'ésser humà. Oposats, que amb mesura són útils, perquè l'home pugui conèixer pel contrast. Bé i mal, veritat i mentida, blanc i negre, llum i foscor, dia i nit.
L'ego prem a tothom sense excepció, el seu objectiu és l'ànima i l'esperit. Contra el cos no hi té res, doncs el cos pertany a la matèria, i l'ego, que de la matèria n’és el rei, no pot anar en contra seva. Al cos no se'l pot culpar, el cos no erra ni peca. Quan l'ego prem fort i l'intel·lecte es deixa influir, creix exacerbat l'egoisme, egotisme, egolatria, egocentrisme. I milers d'egos petits que composen els defectes oposant-se a les virtuts.
Bé i mal són dos conceptes que només l'home sap. Cap animal en té la més mínima idea, actua sota la llei de la naturalesa, destruir per construir, cruspir i ser cruspit, tot per mantenir l'equilibri en la terra. En l'animal no hi ha crueltat, desconeix el bé i el mal. El seu comportament és natural, segueix fidelment la llei de la natura.
L'home per trobar la felicitat li cal equilibri a tots nivells. Cal benestar material pel progrés espiritual, però només amb benestar material no n'hi ha prou, per l'evolució espiritual. Si l'esperit no progressa, la matèria tampoc.
Quan l'home es lliura a les insinuacions de l'astúcia de l'ego, esdevé feble encara que es cregui fort. És la feblesa, que fa capgirar el seu poder per dominar, i sotmetre si pot, no els móns inferiors, sinó al propi ésser humà. El poder esdevé nefast, el poder genera mal i el pitjor del cas és, que el mal que genera es fonamenta en el bé que li cedeix.
L'ego té com una mena d’entitat pròpia, però no existència infinita perquè no ha estat creat. Qui cap a l'ego s'inclina, del mal esdevé esclau i víctima. L'ego és estúpid, quan l'home l'ignora ell mateix es destrueix.
La ciència actual considera que l'existència humana és de procedència animal, que tota força i poder ve determinat pels òrgans, les glàndules de secreció interna, el cervell, que no deixa de ser un òrgan més, sense cap més transcendència, ens està dient que no cal patir, que podem cruspir i ser cruspits, destruir i construir, aplicar la llei del més fort, així, violència i guerra resten justificades amb la mort. No cal témer, si la vida només és existència, i no hi ha res de transcendent, amb la mort tot desapareix.
Però no, això no és així, davant el dolor, el patiment i la mort la consciencia reacciona de mena diferent, ens alerta, ens està dient que si, que hi ha valors morals que impedeixen acceptar el mal i les seves conseqüències, que davant la violència la consciència es desperta, i un sentiment molt fort ens fa veure la fragilitat d'allò que som i la impotència, per trobar l’adequat desllorigador, per vèncer al mal i tot allò que d'ell se'n deriva.
La principal diferencia entre l'home i l'animal, és que l'home raona, i pensa, té l'obligació de pensar i raonar, cadascú d'acord al poder de la seva intel·ligència. L'home també, de l'animal, és diferent en la profunda intensitat del sentiment. L'home té la facultat de conèixer-se ell mateix, i coneixent-se saber que és ell, a part de la seva existència.
Pels sentits hom capta i coneix el que hi ha pell enfora, per l'ànima, percep el que hi ha pell endins. Només tenim que fer una ullada al voltant, per veure com les alteracions psíquiques creixen cada dia més, símptoma que les coses no van bé.
No hi ha alternativa, si no posem en funcionament els sentiments de comprensió, tolerància i compassió, la pau que tant desitgem, no serà res més que un interval entre dues guerres.
Cal canviar d'actitud, cal tornar a creure, despertar la consciència, la fe en un món que transcendeix tota matèria. Cal elevar-nos amb totes les forces internes, cap a L'Ésser que És el que És, Inefable, sense forma ni nom.
Assagem l'amor per trobar harmonia, pau i felicitat, doncs la seva absència és símptoma d'odi, ressentiment, indiferència, violència i guerra.
EL SISTEMA:
Quan el sistema s'extralimita per conservar el poder, sota la cobdícia de riquesa i l’ambició en desmesura dels diners, se serveix de qualsevol element per tant de dominar a la gent, ja no importa la veritat; la mentida i l'engany s'escampen arreu, i el sistema esdevé corrupte, perquè cau en el propi parany.
El sistema s'aprofita de la ignorància i la por, i l'home amb el sistema hi creu o hi deixa de creure segons si la por l'alleuja, o no. Accepta el sistema establert, pel temor que un sistema nou no li pugui dur més dolor, que aquest en el qual ara és mou. Pel sistema s'han enderrocat ídols i tabús i dels valors morals se'n ha fet una moda. Això, no constitueix greu error, si és moda passatgera, que tal com ve se'n va. Altrament diferent, és sentir-se còmode, cloure els ulls i dormir el somni de la il·lusió eterna.
El sistema és molt difícil fer-lo canviar, però l'home ha d'esforçar-se per assolir el canvi encara que sembli una utopia, no hi ha alternativa, el sistema, si no se l'atura, va de cara a una destrucció massiva.
***
Hi haurà una vegada que un dia vindrà, que farta la humanitat de la historia del seu passat, per l'elevació espiritual, aixecarà la veu ben alta, tant fort cridarà, que ja no serà possible la força d'un poder nefast, ni poder per dominar per la força. S'apaivagarà el retruny dels canons, i dels missils, i les bombes, les paraules del diàleg vibraran amb tanta intensitat, que ofegarà tot crit de guerra. Per fi la gent exigirà un sistema on poder viure i parlar en comunitat, on pobles i nacions, es donaran les mans amb respecte i fraternitat. No caldrà que ningú, renunci de cap tradició, ni cultura ni creença, la gent serà prou assenyada per respectar-ho amb total tolerància i comprensió. Les cultures es barrejaran i unes i altres faran veure la unitat en l'ésser humà.
Amb la consciència curulla de sentiment fratern, ja no serà possible cap mal aliè.
La pau haurà estat possible, no com interval entre dues guerres, sinó gràcies a l'amor l'únic antídot de l'odi i la violència.
13 d'Abril del 2004Penjo aquest escrit a petició de la bona amiga Isabel. El volia passar al facebook fent un enllaç i no n'he sabut.
21 d’abril, 2010
Missiva a Sant Jordi Any 2010
No em sap greu si tan sols has estat un mite, doncs en la ment i en el cor de la gent hi és present la teva imatge vívida. L’amor impulsa, la ment empeny i l’emblema es fa vida i allò que era una idea esdevé realitat punyent.
Tot un poble no erra, ets perfecta realitat emmotllada en el pregon sentiment de la gent que t’estima. Per l’amor i la paraula, símbols de la rosa i el llibre, s’uneix la nació, tothom amb tothom s’agermana, tot en tot reviu, festa que ens encomana coratge i a seguir endavant ens convida.
Ves, doncs enllà la frontera i digues-los-hi que l’ambient que aquí es respira no pot ser imprès en cap llibre, l’essència no pot ser captada per cap estri ni mecanisme fet per la mà humana. Sí, sí, ja ho sé que és una utopia, però deixem seguir. Com t’ho vas fer per vèncer el drac? Sí, sí, ja entenc que eren altres temps. Però encara ara, hi ha un drac llunyà que treu fum per les narius i per la boca brama. Tu, expert en qüestions d’amor i justícia, voldries ser el nostre ambaixador? No, no cal cota de malla, ni cuirassa, ni llança, ni espasa, es tracta de lliurar-los-hi un llibre nou, el de la constitució que ens fa de dret una família agermanada. No hi figura el mot “corrupció” ni d’altres “martingales”, és l’únic llibre que, de debò, anul·la tots els altres. Sí, sí, que saben llegir, però mal interpreten la paraula. Els hi has de dir que no hi ha volta enrere, així, directe, que el poble ho ha decidit en plena festa catalana.
Ves, parla, que allò que mai no fou pugui ser ara, que res no caigui dins del pou per manca d’esperança. Ves i torna aviat, el poble et reclama per donar el llibre a l’amat, i la rosa a l'estimada.
Anirem al Parlament, aquell que fou pioner en l’Europa arcana, i amb el llibre a la mà direm la gran paraula: lliure! I la llibertat entrarà en cada casa. Altre cop haurem estat capdavanters d’un nou paradigma, pioners una altra vegada.
Ves, que res no ennuvoli les idees, no temis res, el drac no és fer, només brama.
26 de febrer, 2010
En cerca de coneixement
No sé per què, quan s’exposa qualsevol teoria filosòfica que s’oposa a la ciència convencional, s’alcen unes veus dient que: “la ciència és l’única cosa que val, que res no és veritat fins que no es demostra”.
Ciència vol dir: el “qui sap”; “conèixer”. Aquest principi és inherent a l’ésser humà sigui quina sigui la ciència a la qual es dediqui. L’objectiu és “conèixer” i per conèixer no hi ha tan sols el mètode racional que és el que propugna la ciència oficial.
No es pot caure en el dogmatisme, i de fet la ciència no hi cau.
Tinc en molta estima i vàlua tant al científic com a la ciència en estat neutral. El que ja no em sembla bé i per tant no hi estic d’acord, és el sistema que s’aprofita de la ciència per exercir el poder en la societat i el domini en l’home.
La situació actual em recorda com la història es repeteix, canvia l’escenari i els personatges, l’argument disfressat segueix sent més o menys igual. Per damunt la societat hi ha un sistema que la dirigeix i governa. Una mena de poder invisible, una mena d’energia que fa que els homes del poder moguin els fils calculats, perquè el poder creixi independent del benestar de la gent. Una mena de núvol que es desplaça d’un estament a l’altre, com si sabés allò que més li convé per seguir regint el destí de la humanitat.
A mi, personalment, m’interessa la recerca d’on prové aquesta força, que per cert, no és aliena a cap ésser humà. Poder i força tan abstractes com es vulgui, però tan real també. El meu pensament i voluntat, em guien aprofundir en els misteris de la vida, descobrir allò desconegut fins on pugui, tant en l’aspecte físic, biològic, com mental i espiritual. És a dir, la realitat en l’home en l’aspecte psico-somàtic. Esperit, cos i ànima. O com es vulgui definir.
Allò que percebo ho explico per si algú s’hi sent identificat i li serveix per la seva evolució individual.
Idees, sentiments, actituds, creences, sentits, tot allò que actua en l’home, tot allò que en diem “vida”, m’interessa. I tot al marge de moviments socials, polítics i religiosos que ho puguin impugnar.
La vida és un procés i molt complex, que evoluciona per cicles, però a mesura que hom hi aprofundeix van obrint-se els vels que oculten els secrets, esvaint-se molts d’aquells dubtes que ens perforen i embogeixen.
Cal tenir la ment oberta, cal no defallir, cal saber que la vida és un repte, i que ningú el pot desxifrar per a ningú. És una tasca individual i personal. Però per això, cal molt coratge i gosadia, i acceptar que, allò que avui donem com a certesa, com a única veritat, demà serà una petita part d’una realitat diferent.
28 de gener, 2010
Apunts sobre el Karma i la Reencarnació II
| A |
l’Occident no hi ha massa informació sobre el karma. S’ha dit i repetit que Karma és acció. Però acció de què? De tot. Acció és fer, aleshores, aplicat a l’home, som allò que fem. Les coses deixen de ser com són per esdevenir com som. Ja que en el “fer” va implícita la conseqüència, l’efecte de l’acció, d’allò que hem fet. “Tal faràs tal trobaràs” “qui no sembra no cull”, i “hom no pot collir altra cosa que allò que sembra”. Això implica fins i tot els pensaments, doncs també són actes en potència.
És a dir que allò que fem repercutirà en nosaltres mateixos, inexorablement, tard o d’hora, aquí o en una altra dimensió. Karma és la llei de la conseqüència. Llei que no imposa ningú, ix en el moment de l’acte, de la més simple vibració. Funciona per ella mateixa sense dependre de ningú.
La creença en una part immaterial que transcendeix l’existència física material, dóna entendre que allò que no es compensa de mena immediata, o farà en una altra existència. D’aquí ve el que s’anomena reencarnació. Tornar a encarnar. Però què és allò que s’encarna i reencarna si el cos, la figura, desapareix amb la mort? L’ànima, la ment, tot allò immaterial, tot allò, precisament, que no té forma.
Segons Karma, ara, estem forjant el nostre propi futur. Estem sembrant per collir. Alguna collita farem en el decurs d’aquesta existència, per la resta haurem d’esperar el moment que correspongui. Segons el que fem, acumularem Karma bo o dolent. Això no té res a veure com a premi ni càstig, sinó que és justa retribució.
L’home no és lliure del tot, però té suficient llibertat per modificar el seu karma, sigui alliberant-se’n o acumulant-ne més. Aquest és el sentit de lliure albir, dins de límits concrets. Podem escollir cap on anar, però no podem predir on anirem a parar, què passarà ni quines seran les conseqüències
Karma actua com les altres lleis de la natura, no hi ha una voluntat que les coses passin, sinó que passen per la pròpia llei: “l’acció, el fer”.
En cada viatge ens acompanyen l’amor, la saviesa i la consciència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
