Endreçant el rebost de la consciència
he llevat la pols de les idees
que amb raó, o sens llum ni ciència
moren com fallides odissees.
El tràfec de la pensa no és prou hàbil
car, malbarata eons de pensaments,
imatges, paraules, que en un feix fràgil
s’esvaeix en forma de sentiments.
On és de l’univers l’economia
que el bo deixa morir en un racó,
esmerça un munt de subtil energia
per sorgir una sola reflexió.
No serà que, en tot, la gran majoria
és feble, com l’home covard i dèbil
que sols es mou a cops d’evolució?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada