No s’obren els set segells
a trompades d’impaciència,
ni s’adoba el que es trenca
a cops forts de martell.
Les portes del misteri
no s’obren a empentes
ni a cops de brams
les finestres del cel.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions breus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions breus. Mostrar tots els missatges
21 de maig, 2009
La paciència
No s’obren els set segells
a trompades d’impaciència,
ni s’adoba el que es trenca
Les portes del misteri
no s’obren a empentes
ni a cops de brams
les finestres del cel.
20 de maig, 2009
El Vi
Qui em pren amb mesura
tot esdevé alegria,
però qui de mi n’abusa
fa malbé la seva vida.
La culpa no és de la terra,
ni de la vinya
ni que jo sigui el vi.
17 de maig, 2009
D’allò que dius i et diuen
Per molt que diguis als altres,
per molt que et digui algú
de convincent i raonat,
escolta aquesta veritat:
ningú pot pensar per tu
ni tu, pensar per un altre.
15 de maig, 2009
El Post
Arbre sense ànima
pal dret clavat en terra
ignorant la sorda mort,
sense arrel ni saba,
ets encara un útil post.
06 de maig, 2009
La natura
L’home guaita el seu voltant,
cel i mar, muntanya i vall,
pedres, plantes, arbres, ocells,
pluja i vent que la fulla empeny.
goig i bellesa per veure
la saviesa que tanca l’univers.
De tot l’home se’n alimenta
i com l’home tot insecte
i tot ésser viu, ensems.
L'home ho pot comprendre
ja que tot plegat és en ell.
cel i mar, muntanya i vall,
pedres, plantes, arbres, ocells,
pluja i vent que la fulla empeny.
goig i bellesa per veure
la saviesa que tanca l’univers.
De tot l’home se’n alimenta
i com l’home tot insecte
i tot ésser viu, ensems.
L'home ho pot comprendre
ja que tot plegat és en ell.
05 de maig, 2009
El pes en or
En el gresol de la vida
ens purifica el foc,
llevada l’escòria,
la resta, és el pes en or.
ens purifica el foc,
llevada l’escòria,
la resta, és el pes en or.
18 de desembre, 2008
Reflexions Breus
En néixer van donar-me
un bitllet d’anar i tornada.
* *
La fruita de fina pell
fa goig i s’acarona,
del sabor res no se’n sap
fins que no es prova.
* **
El gust de la menja
no canvia pel nom
sinó per la llengua.
***
un bitllet d’anar i tornada.
* *
La fruita de fina pell
fa goig i s’acarona,
del sabor res no se’n sap
fins que no es prova.
* **
El gust de la menja
no canvia pel nom
sinó per la llengua.
***
La història comença
quan les llàgrimes humanes
reguen la pell de la terra.
***
La matèria omple l’espai,
l’essència fins i tot el buit.
***
Tant sols buidant-te
sabràs de què omplir-te.
***
La flama mai s’apaga,
la guspira amatent
a un o l’altre l’encén.
***
Mai l’engany serà poesia
ni poeta cap farsant.
* * *
El poema és la veu
regalims de mel
fluint de la poesia.
* * *
Ànimes a l’ombra
com papallones nocturnes
que neixen en la nit fosca.
* * *
Si la vida no tanqués una fi
l’absurd fóra viure
i no pas morir.
* * *
El temps no m’envelleix,
em desgasta allò que faig
mentre pel temps vaig.
* * *
Si l’egoisme es fongués
el món s’aturaria
tot restaria inert.
* * *
tothom arrossega el feix
del propi destí.
Mai l’engany serà poesia
ni poeta cap farsant.
* * *
El poema és la veu
regalims de mel
fluint de la poesia.
* * *
Ànimes a l’ombra
com papallones nocturnes
que neixen en la nit fosca.
* * *
Si la vida no tanqués una fi
l’absurd fóra viure
i no pas morir.
* * *
El temps no m’envelleix,
em desgasta allò que faig
mentre pel temps vaig.
* * *
Si l’egoisme es fongués
el món s’aturaria
tot restaria inert.
* * *
tothom arrossega el feix
del propi destí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
