En néixer van donar-me
un bitllet d’anar i tornada.
* *
La fruita de fina pell
fa goig i s’acarona,
del sabor res no se’n sap
fins que no es prova.
* **
El gust de la menja
no canvia pel nom
sinó per la llengua.
***
un bitllet d’anar i tornada.
* *
La fruita de fina pell
fa goig i s’acarona,
del sabor res no se’n sap
fins que no es prova.
* **
El gust de la menja
no canvia pel nom
sinó per la llengua.
***
La història comença
quan les llàgrimes humanes
reguen la pell de la terra.
***
La matèria omple l’espai,
l’essència fins i tot el buit.
***
Tant sols buidant-te
sabràs de què omplir-te.
***
La flama mai s’apaga,
la guspira amatent
a un o l’altre l’encén.
***
Mai l’engany serà poesia
ni poeta cap farsant.
* * *
El poema és la veu
regalims de mel
fluint de la poesia.
* * *
Ànimes a l’ombra
com papallones nocturnes
que neixen en la nit fosca.
* * *
Si la vida no tanqués una fi
l’absurd fóra viure
i no pas morir.
* * *
El temps no m’envelleix,
em desgasta allò que faig
mentre pel temps vaig.
* * *
Si l’egoisme es fongués
el món s’aturaria
tot restaria inert.
* * *
tothom arrossega el feix
del propi destí.
Mai l’engany serà poesia
ni poeta cap farsant.
* * *
El poema és la veu
regalims de mel
fluint de la poesia.
* * *
Ànimes a l’ombra
com papallones nocturnes
que neixen en la nit fosca.
* * *
Si la vida no tanqués una fi
l’absurd fóra viure
i no pas morir.
* * *
El temps no m’envelleix,
em desgasta allò que faig
mentre pel temps vaig.
* * *
Si l’egoisme es fongués
el món s’aturaria
tot restaria inert.
* * *
tothom arrossega el feix
del propi destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada