19 de setembre, 2011

La cultura

L’estreta visió de la vida
limita el progrés i la cultura,
la ment sense adob, enfosquida,
és la feble deixa a l’arrel futura.



6 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

Per això en els temps de dictadures evidents les classes populars, els sectors sindicalistes i anarquistes desvetllaven la població més humil i inculta per motivar-la a aprendre, ja que la cultura era un arma poderosa contra l'opressió de les classes benestants que de cap manera els interessava que el proletarit s'eduqués i arribés a pensar per si mateix. D'aquelles èpoques daten els meravellosos i nombrosos ateneus obrers de mil i una índole.
Ara, l'afany de que no ens culturitzem rau en els mass media, en les grans multinacionals, etc. que proven d'atonyinar-nos amb oci consumista, programes escombraries, llibres d'autoajuda, etc, etc.... Ens cal una altra revolució i que aquesta sí triomfi.

marina perez ha dit...

Totalment d'acord Joan i ès precisament per això que aquells o aquelles que ens adonem de la deriva que està prenem la societat tenim el deure d'intentar ajudar al despertar de les consciències de tots els que així ho demanim. La cultura ès allò que ens fa lliures i hauria de ser juntament amb la meditació (raó + cor) les eines per excel.lencia protegides pel bé de la humanitat. Una abraçada.

joan ha dit...

Hola, Violant, està molt bé l'exposició que fas de la cultura orientant-la cap a la política del desenvolupament de les masses. Però les masses tampoc són angelets.
Al nostre país l'hi manca educació de fons. Cal educar el conviure, el respecte, els valors que tants de segles han costar d'assolir.
Gràcies ens seguirem llegint.

joan ha dit...

Marina,
És cert el que dius, tenim el deure de despertat les consciències, però quines? Totes? I si algú no vol despertar? I si prefereix seguir dormint? La tasca és dura. Per despertar altri cal primer estar despert.I això és el més difícil.

marina perez ha dit...

Hola Joan tens raó una altra vegada en el que dius. Per despertar les consciències primer té un que estar despert per descomptat i la unica forma d'ajudar és amb els nostres actes, les paraules no basten si no van acompanyades de l'acció. Per això una acció desperta pot actuar com un mirall en la qual els demés es puguin veure reflectits. Actuar des del respecte, l'amor i la tolerància donant exemple és com pot germinar la llavor i donar fruits. Una abraçada.

joan ha dit...

Sí, Marina, cal l'acció. Però abans cal també mesurar la intenció.
Una abraçada