Jo, que no sóc cec, en mi constato
les coses invisibles als ulls humans
com aquelles visibles que amb les mans
i els sentits, palpo, toco miro i sento.
Jo sé d’una llum i amb goig l’interpreto
com distant a l’abast dels meus mitjans
joia, esclat del mantell de raigs galans
on l’invisible es mostra i jo ho esmento.
No cal que ningú em mostri l’existència,
la llum que jo sento és realitat
no pertany a mesura de ciència.
Jo sé que aquesta llum és la consciència
que m’inclina a veure la veritat
més enllà: a l’esfera, de l’essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada