Per molt que diguis als altres,
per molt que et digui algú
de convincent i raonat,
escolta aquesta veritat:
ningú pot pensar per tu
ni tu, pensar per un altre.
M'agradaria que el bloc servis per possar-hi tot allò que em fascina. Poder explicar el sentit metafísic de la vida, allò que va més enllà de la filosofia. Però no sé si en sabré prou. Vull intentar-ho, res més. Si me'n surto em donaré per satisfet. Si ningú no em comenta voldrà dir que ha despertat poc interès, llavors potser el trauré.
2 comentaris:
Hem fet el camí moltes vegades abans
Ara ens toca tornar a fer-ho en una altra pell
Abans que nosaltres uns altres ho van fer
O potser nosaltres mateixos vam ser
Que ens serveixin de guia per al
camí perquè aquests passos d'ara
Sols els tornarem a fer
Mes obrint-nos a l'Esperit potser
Aconseguim sentir la nostra veu interior
que ens guie i condueixi per aquest caminar
Que és la Vida que nostra Ànima va voler fer.
Marina, més que un comentari és un poema. No cal afeigir-hi res.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada