27 de febrer, 2008

Poetes i éssers sensibles

Poetes i éssers sensibles
canten les excelsituds de la vida
bocins d’estrofes, escapçall de paraules,
frases que al dictat de les muses escriuen.

Poetes i éssers sensibles
de la font del coneixement intueixen
pregones raons d’altres esferes,
les canten les diuen i les expressen.

Poetes i éssers sensibles
que fugen del prosaisme
de les capes vulgars
on tants d’altres éssers humans
s’hi identifiquen.

Poetes i éssers sensibles
en la mediocritat s’ofeguen.
Aïllant-se del món de la confusió,
pateixen els efectes de la inharmonia
car s’hi veuen forçats a conviure.

Poetes i éssers sensibles
que els dubtes escodrinyen i desbrossen
l’incertesa i la minimitzen. Plens de fe,
car creuen en el que fan, pensen i diuen.

Poetes i éssers sensibles
al recer d’un estat de consciència
cerquen la tenuïtat en un espai
que esdevé la mena de viure.

Res no esgota al poeta ni a l’ésser sensible,
res no esgota la delera de la vida
com res no esgota la poesia.

1 comentari:

OhCapità ha dit...

mmm, ... poetes i éssers sensibles, ... un poema que perdurarà en el meu record. Va ser una vetllada inoblidable poder recitar poemes d'autors que allà hi eren presents. Un gaudi poder conèixer i palpar l'ànima de cada ú.

Gràcies pels elogis rebuts, i també agrair-vos la gentilesa d'aquestes.

També agrair el regal que ens vau fer a la Laura i a mi, un llibre que he començat a llegir amb entusiasme i sorpresa. Moltes gràcies.

Una abraçada ben forta per vosaltres.

Jordi / OhCapità