Nadal és néixer, neix la criatura
de condició humana com neix tothom
i altra mena de natura l’encarna
engendrada per la llum i l’amor.
Amor i llum que no s’hereten pels gens,
natura superior que cavalca,
sense que no li calgui espai ni temps,
un peu en el cor i en la ment l’altre.
El cos, per ell mateix no evoluciona
ni res del que en diem món material
per la funció de la ment creadora
l’home construeix l’entorn a habitar.
És per l’amor i la llum que hom s’adona
que es belluga en un món de dualitat,
el “si” i el “no” a la persona decanten
cap el pou, o aquell estel més llunyà.
Que el deure de la humanitat és viure
empènyer el món a la neutralitat
empènyer el món a la neutralitat
conscient i responsable, que ha d’escriure
allò viscut, en la totalitat.
Nadal és néixer, gaudim la festa
i en la ment pregona, en el repòs silent,
cerquem altra mena de conèixer,
abracem-nos! Unint-nos, també, en la ment!
